Projecte basat en l’univers literari del dramaturg Esteve Soler que, amb els espectacles Contra el progrés, Contra la democràcia i Contra l’amor, ha creat una trilogia que ha tingut una gran repercussió gràcies al seu to crític i al seu sentit de l’humor. Contra la ciutat permet una descoberta «moralment alterada» de la ciutat. És un itinerari físic que reflecteix els monstres i les contradiccions de la quotidianitat, reflexiona sobre la deshumanització de la societat i fa que l’espectador esdevingui una part activa i propagador de missatges.
A partir d’un mapa*, una exposició interactiva i nombroses accions, l’espectador té l’oportunitat de recórrer la ciutat i transitar entre una realitat discutible i una ficció sorprenent. *El mapa del recorregut es pot adquirir al punt d’informació de la Pl. del Carme, al preu de 3 €.
Crítica: Contra la ciutat (Instal·lació)
08/09/2013
Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)
Esteve Soler dóna un nou tomb a la seva trilogia, que es rebel·la d'una societat que ha deixat de valorar conceptes co amor, progrés i democràcia. Ara, pren cos d'instal·lació urbana, amb l'ajuda de Jordi Queralt, pels carrers de Tàrrega. La intenció es oferir aquesta peça urbana a les ciutats. Tot i que hagin editat un plànol en què es marquen possibles recorreguts, potser el més interessant, sigui anar-se topant amb cada intervenció. Hi ha rètols pertot (que recullen cites textuals dels tres textos originals) i també elements provocadors. Com la pintada al voltant d'un clavegueram en què indica que és l'accès al Tercer món. És cruel i ho exposa cínicament, generant la mateixa raresa de veritat, vergonya i cansament que es produien en les representacions de les obres. Tres paraules de gran format destaquen sobre el conjunt. Progrés és el més amagat i menys feridor (sobre d'unes excavacions arqueològiaues); Humanitat (manlleva el concepte de l'amor) apareix massegat per les oques del riu; i Democràcia bascula des de la voluntat de ser el representant directe del poble a la idea que la classe política s'amuralla Ajuntament endins.
