Cool frogs

Teatre | Familiar

informació obra


Companyia:
Etienne Borgers - Holanda
Autoria:
Etienne Borgers
Composició musical:
Etienne Borgers
Intèrprets:
Etienne Borgers
Sinopsi:

Un món màgic ple de dolça música de violins, veus cridaneres, llufes, ulls oberts com taronges, pilotes vermelles i... moltes granotes! Situacions esbojarrades per fer-te sentir terriblement viu, enormement ansiós, llastimosament enfadat, dolçament espantat i despreocupadament trist.

Crítica: Cool frogs

15/05/2014

Cool frogs, la necessària incorrecció

per Dani Chicano

L'espectacle Cool Frogs, d'Etienne Borgers, comediant, cantant i músic holandès, és políticament incorrecte, deixem-ho clar des del principi. Borges surt  a l'escenari carretejant una maleta i una granota enorme de tela, tant que, d'entrada, no es distingeix la part superior del seu cos i sembla un home-granota. Són dos nòmades a la recerca de llar. Finalment, tres palets que corren per l'espai seran les tres parets de la casa que es construiran, que acabarà inevitablement i sorollosament destruïda. Borgers, d'una ferocitat entranyable i boja, s'entrega al joc com ho faria un nen gran. Del ventre de la granota van sortint petites granotes verdes de drap, fins que inunden la casa, entre exclamacions de sorpresa i protestes perquè no volen estar al lloc que les hi han assignat. Borgers hi juga, les hi canta cançons, les renya, les rebot, les clava pel forat del cul en la punta d'una mena de trepant a piles i l'engega perquè ballin polka: anarquia absoluta, però amb una gran capacitat per tenir la mainada enganxada mostrant-los que, al cap i a la fi, si vols anar ben servit, fes-te tu mateix el llit. Quan la llar està preparada, el comediant vol il·lustrar el menut públic sobre el funcionament d'una orquestra, i ho fa de manera tant maldestra que, en el clímax de la cosa, tomba tots els palets, entre els esclafits de riure de la mainada i alguns plors d'espant dels més menuts. Borgers és poc ortodox, això queda clar, però aconsegueix arribar al públic d'una manera estranya. Potser és perquè fa gala d'una absoluta llibertat creativa, sense cotilles, que acaba essent fascinant.