Coppélia. Dir: Julio Bocca

Dansa

informació obra


Composició musical:
Léo Delibes
Direcció:
Julio Bocca, Víctor Álvaro
Autoria:
E.T.A. Hoffmann, Josep M. Benet i Jornet
Adaptació:
Charles Nuitter, John Arthur Lanchbery
Escenografia:
José Varona
Vestuari:
José Varona
Intèrprets:
Ballet Nacional Sodre - Uruguay
Il·luminació:
Paulo César Medeiros
Producció:
Theatro Municipal de Rio
Sinopsi:

Una potent obra, dirigida per l'ex ballarí Julio Bocca

Coppélia és una nina autòmat de Coppelius amb la qual vol robar l’ànima de Franz. Però Swanilda, promesa de Franz, fent-se passar per Coppélia, el salva. Història divertida i profunda, qüestiona la moral científica que desafia la fe i vol crear vida amb la raó; alhora ens fa qüestionar els qui estimem.

L’obra, composta per Léo Delibes i basada en els contes fantàstics d’E. T. A. Hoffmann, té un marcat caire realista, tant en els personatges com en l’ús de danses tradicionals.

En aquesta producció, Julio Bocca dirigeix el ballet del Sodre de l’Uruguai en una versió d’un fort caràcter teatral. La proposta juga amb els colors del vestuari per reforçar amb gran força i elegància la dramatúrgia en els ballarins.

Ciro Tamayo, finalista a la categoria de ballarí dels Premis de la Crítica 2016

Crítica: Coppélia. Dir: Julio Bocca

17/12/2016

Una Coppèlia alegre i dinàmica

per Montse Otzet

Que el Gran Teatre del Liceu programi per aquestes festes nadalenques el ballet Coppélia, és del tot comprensible pel seu contingut adreçat a un públic familiar, però que el fet de ser representat per  una desconeguda companyia uruguaiana, el Ballet Sodre,  a molt ens va fer posar les mans al cap amb el convenciment que a la producció hi hauria més bona voluntat que qualitat. De totes maneres, no tot  preveia que pogués ser un desastre, doncs al davant de la companyia hi ha Julio Bocca, el qui ha estat gran figura de la dansa i que des de fa sis anys assumeix la direcció artística del Ballet Sodre.  De totes maneres, hi ha molts exemples que el fet d’haver sigut una estrella de la dansa no comporta ser un bon director artístic. L’expectativa estava servida.

Però, veient el  primer acte de Coppélia els temors ja van desaparèixer doncs davant teníem en primer lloc una companyia nombrosa de setanta intèrprets, la majoria d’ells molts joves; en segon lloc l’escenografia i vestuari no escatimaven recursos, i per últim i el més important, el nivell artístic de l’elenc és notable i força homogeni, fet que demostra que el  treball que desenvolupa Bocca des de fa només sis anys va molt ben encaminat.

La versió que ofereix la companyia és del  cubà Enrique Martínez, una producció que es va estrenar el 1968 al Brooklyn Academy of Music i que Bocca coneix molt bé pel fer d’haver-la ballat en vàries ocasions.  Basada en l’original de 1870 amb coreografia d’Arthur Saint-Leon, música de Léo Delibes i inspirada en el llibret de Charles Nuitter sobre en un conte de E.T.A.Hoffmann, Enrique Martínez ha accentuat la part més teatral, més pantomímica, fet que potencia que l’obra agafi un aire més de conte, on els personatges posen l’accent en els esdeveniments d’embolics, divertits i alegres.  Això, i el dinamisme que agafen les escenes corals,  fa que la producció transcorri amb gran agilitat i energia, tenint un lloc rellevant la interpretació que executa l’ Orquestra Simfònica del Liceu sota la direcció musical de Martín García.

En els rols principals cal destacar la de Swanilda molt ben interpretat per María Riccetto, tant en la part teatral com de dansa. La seva expressivitat i la complicitat amb les seves sis amigues aconsegueixen plegades construir un dels millors fragments  de l’obra.  El brasiler Gustavo Carvalho  interpreta, de forma convincent,  a Franz, el trapella i incondicionat enamorat, mentre que Daniel Galarraga construeix un Dr. Coppélius entranyable.  Malgrat haver fet una curtíssima aparició en la masurca, cal destacar al malagueny Ciro Tamayo,  que en properes funcions assumirà el rol principal de Franz. Atenció a aquest ballarí.