Corps extrêmes

Dansa

informació obra


Companyia:
Compagnie de Chaillot
Direcció:
Rachid Ouramdane
Sinopsi:

Recordeu l’equilibrista francès Nathan Paulin, que en l'obertura del Grec 2023 es va passejar per un cable sobre el passeig de Gràcia? Doncs el tornareu a veure, dirigit novament per Rachid Ouramdane, amb l’escaladora suïssa Nina Caprez i acompanyat de vuit acròbates.

Tots i totes executen pràctiques extremes (corda fluixa, escalada, dansa, coreografies aèries...) en un escenari híbrid en el qual es combinen el format de documental i una ambientació onírica. Escoltareu els virtuosos i esportistes parlar sobre les seves pràctiques, en una reflexió sobre el risc, el vertigen i la por amb una dimensió existencial i fins i tot metafísica.

Rachid Ouramdane es va aficionar al hip-hop els anys 90, quan era petit, i més tard es va unir al Centre Nacional de Dansa Contemporània d’Angers. Les seves creacions acostumen a partir d’experiències íntimes de persones com infants refugiats, víctimes de tortures o de desastres naturals. Col·labora habitualment amb artistes de circ, autors, artistes visuals i músics i dirigeix des de l’abril del 2021 el Teatre Nacional de Chaillot, la Casa de la Dansa més important de França, amb un projecte basat en la diversitat i l’hospitalitat.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Corps extrêmes

13/03/2024

Cossos extrems al Mercat de les Flors

per Júlia Vernet Gaudes

Vinguts de França i basat en l’acrobàcia es va presentar al Mercat de les Flors l’espectacle Corps extrêmes, de la companyia Compagnie de Chaillot, dirigida per Rachid Ouramdane, i acompanyats per l’equilibrista Nathan Paulin, que ja havia estat a Barcelona per l’obertura del Grec 2023, quan va recórrer el Passeig de Gràcia caminant dalt d’un cable. Aquest cop només va creuar l’espai escènic de la Sala MAC, i malgrat que no fos una situació de tant risc (tot i portar un senzill arnès), el fet de veure tan de prop a l’equilibrista en acció també va ser molt emocionant. El funambulisme té alguna cosa de màgia, no només per la il·lusió de caminar sobre l’aire, sinó perquè, malgrat saber que hi ha una gran tècnica al darrere, l’espectador no pot deixar de sentir-se incrèdul. Les projeccions en una paret d’escalada també contribueixen a imaginar-se sensorialment i emocionalment l’experiència, no només de l’equilibrista, sinó també de l’escaladora suïssa Nina Caprez, i dels mateixos acròbates de la companyia.

L’interès de l’espectacle no es troba en l’espectacularitat del que succeeix a escena, sinó en aconseguir mostrar-ne la poètica, la bellesa de les pràctiques extremes –i que es podria aplicar a qualsevol esport d’elit–, i que és la bellesa de l’esforç humà per expandir els seus propis límits i anar més enllà del que semblaria humanament possible.