Cosmètica de l'enemic

informació obra



Autor:
Amélie Nothomb
Dramatúrgia:
Pablo Ley
Traducció:
Pablo Ley
Direcció:
Magda Puyo
Intèrprets:
Lluís Soler, Xavier Ripoll
Producció:
Sala Muntaner
Sinopsi:

Un home pretén distreure el retard del seu avió amb la lectura; però irromp la inoportuna veu d'un altre, que l'obliga a escoltar el relat d'una vida estranya, angoixant i, finalment, criminal.

L'un és víctima d'una confessió que no vol escoltar. L'altre és víctima d'un sentiment de culpabilitat que es consola en la confessió i que busca la venjança. L'un descobreix els seus pecats en els pecats de l'altre. L'altre aconsegueix el seu particular consol traspassant la seva culpabilitat. Dues víctimies, dos enemics.

Cosmètica de l'enemic és, fidel a l'estil de l'autora d'èxits com Higiene de l'assassí Estupor i tremolors, un relat àgil que presenta un joc a dues veus que s'oposen, s'encreuen i, finalment, es confonen. La novel·la es va convertir en el gran esdeveniment de la rentrée francesa de 2001, esgotant 150.000 exemplars en la primera setmana.

L'obra és una reposició de la temporada passada. L'espectacle de la Sala Mauntaner va sobtar per la interpretació així com la disposició de l'espai: el públic envolta la situació com si fossin uns voyeurs avorrits més esperant l'avió a l'aeroport.

Crítica: Cosmètica de l'enemic

22/09/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Jordi Bordes

Una adaptació de la novel·la homònima d'Amélie Nothomb. Amb una acurat espai sonor i unes bones interpretacions, el comercial que espera l'avió es transforma en un ésser reprovable que ha amagat, fins llavors, la seva part més fosca. Per què? Pot ser fortuït que faci 10 anys de l'assassinat de la seva dona per un presumpte lladre? Xavier Ripoll és el comercial mentre que Lluís Soler interpreta un personatge particular i empàtic per la seva claredat. No té remordiments. Però provoca que se li despertin al seu nou amic. La peça té una clau que cal descobrir-la (i guardar-se-la) durant la funció. És el motor de l'emoció.