Cube. Kulbik Dance Company

informació obra



Coreografia:
Kanga Valls
Intèrprets:
Susana Ayllón, Manel Cabeza, Kiko López, Sergi Orduña, Isaac Suárez, Kanga Valls, Carla Hernández
Vestuari:
Kulbik Dance
Autor:
Ramon Madaula
Direcció:
Ramon Madaula
Sinopsi:

"Cube" transcorre dins un enorme cub imaginari que es transforma en funció de les emocions que tots coneixem o hem experimentat alguna vegada. La curiositat, l’angoixa el joc, l’amor i totes les emocions que ens acompanyen diàriament conviuen en un treball coreogràfic estudiat fins als més mínims detalls.



Crítica: Cube. Kulbik Dance Company

15/04/2015

Del carrer, passant per l'acadèmia

per Jordi Sora i Domenjó

Cada llenguatge de dansa aporta elements diversos a la comprensió general de les coreografies del nostre temps. El hip-hop té unes especificitats socials i comunitàries, així com gestuals i de moviment, que el fan un útil instrument per copsar com ha anat evolucionant -en l'escàs marge d'un parell de dècades- el canvi de segle. Ha estat un trajecte d'anada i tornada entre el carrer i les sales d'exhibició; entre la transmissió espontània i l'acadèmia; i amb àmplies repercussions per al propi moviment. Alguns podran dir que per perdre frescor i compromís; altres per assenyalar les influències a què s'ha vist sotmès i, per tant, ampliar el seu ressò.

El hip-hop de la companyia Kulbik Dance Company, que ha tancat amb "Cube" l'edició més exitosa dels darrers anys del Festival DanSat al Sat Teatre, és un bon exemple d'això què parlem. Lluny de la temptativa reivindicativa dels orígens d'aquests estils de ball a França, es transforma en un espectacle introspectiu, ple de preguntes, que apel·len directament a l'espectador i protagonitzades per excel·lents intèrprets, d'àmplia personalitat escènica, i amb un domini tècnic exquisit de la dansa que practiquen. Amb una selecció musical destacable i que abasta molts diversos estils des del Rhythm and Blues fins a la música electrònica, i amb el recitatiu -a voltes complex i desacomplexat- del poeta mexicà Ulises Paniagua, transcorre en un cub imaginari que és l'espai emocional de les pors interiors.

Plantejat en fragments a partir de la primera part, que és l'origen de la peça, permet visualitzar perfectament aquesta influència d'estils, no només de l'"street dance", sinó també de disciplines inicialment alienes al moviment, com per exemple el mim i, molt intensament, la dansa contemporània. El resultat de tot plegat, sumat al fet que renuncia, com dèiem, a la seva escomesa reivindicativa, és un conjunt certament brillant en l'execució, tot i que mancat d'intencionalitat i poc intens en la conjunció de grup, donat que les individualitats són tan destacables que impedeixen un discurs més ampli i col·lectiu. Tot i així, "Cube" és ple de moments brillants i una bona recomanació per a tots aquells que vulguin anar familiaritzar-se amb els nous llenguatges del carrer que han arribat per quedar-se (feliçment) a ocupar els escenaris del teatre.

Trivial