Cuir. Un loup pour l'homme

informació obra



Companyia:
Un Loup pour l'Homme
Sinopsi:

En un poderós enfrontament cos a cos, dos homes equipats amb arnesos eqüestres juguen a manipular-se mútuament. El plaer que poden arribar a sentir pel sol fet de transformar a l'altre en un instrument, un aparell, una zona d'esbarjo o un camp de batalla els atrau cap a una forma de lluita sempre consentida. Situats entre la tracció i l'atracció, no pretenen exercir un poder sobre l'altre, sinó tan sols un poder amb l'altre. Un d'ells pot voler subordinar, obligar o imposar, però l'altre és igualment lliure d'acceptar, de voler complir amb aquesta obligació. Ambdós gaudeixen dels seus rols, de les seves posicions, amb consentiment i sense cap mena de jerarquia.

La companyia de circ Un Loup pour l’Homme va néixer de la trobada entre dos acròbates: el francès Alexandre Fray (CNAC de Châlons) i el quebequès Frédéric Arsenault (Escola Nacional de Circ de Montreal). Després de més de 500 representacions, Un Loup pour l’Homme s'ha consolidat com una companyia de prestigi internacional. La seva primera peça, Appris par corps, va ser distingida amb el premi Joves Talents del Circ Europeu (2006). A Grand mère (2006) i Face Nord (2011) reflexionaven sobre el tracte amb les persones grans i sobre els jocs infantils respectivament. Mitjançant les seves composicions acrobàtiques procuren sempre defensar la visió d'una humanitat formada per éssers socials, tan diferents com alhora tan dependents els uns dels altres. Al Sismògraf 2019 ja els vam poder veure amb Rare birds.

Crítica: Cuir. Un loup pour l'homme

17/04/2022

Cuir queer

per Jordi Bordes

No amaguen l’estètica queer guarnits de legionaris que lluiten al circ. Un loup pour l’homme són una parella que torna al cos i a la brutalitat. Els dos artistes mantenen un equilibri físic, combatent estrebant-se l’armadura de cuir. Amb alguns moments de joc, representant que un és el genet i l’altre el cavall, fan veritables equilibris insòlits i de notable desgast físic.

Hi ha una estètica marcada, però hi acaba dominant la força, l’equilibri i una connexió entre els dos intèrprets, que s’alternen els papers de cavall i genet depenent de qui entra i qui surt.