Cutting Edge

Nous formats

informació obra


Intèrprets:
Inés Campos, Vera Selente Tegelman, Jukka Tarvinen, Teresa Sánchez Roca
Il·luminació:
Jere Mönkkönen, Joonas Tikkanen
Escenografia:
Kalle Nio, Taneli Rautiainen
So:
Samuli Kosminen, Kalle Nio
Producció:
Kalle Nio/WHS
Autoria:
Teresa Sánchez Roca
Sinopsi:

La història demostra que tenim la capacitat d’acceptar, contemplar i, fins i tot gaudir de l’espectacle que suposa la decapitació d’una persona. Cutting Edge ens interroga sobre aquesta fascinació: quin és el sentit simbòlic de la decapitació? Per què el número del cap tallat és un clàssic en el món de la màgia? 

Entre l’humor negre i la tragèdia minimalista, Cutting Edge combina la màgia, el barroquisme, la dansa contemporània i les arts visuals en una peça que explora la part més brutal de la nostra cultura.

Crítica: Cutting Edge

29/09/2017

Mostrari artístic per perdre el cap

per Jordi Bordes

La jove companyia WHS signa una peça insòlita, que s'atreveix a introduir elements de màgia (el clàssic tall al voluntari per l'estómac o la menys usual decapitació) en una obra que va allunyant-se del món analògic de les espases, destrals i serres per anar convergint en un univers volàtil, tecnològic. És una peça en la que s'investiga per amagar parts del cos per juxtaposar-lo amb altres. De manera semblant a aquell magnífic The great tamer, del Grec passat. També hi ha un gust per una imatge barroca, que presenta els personatges que deurien pintar (o admirar per primer cop) els quadres del cap de Sant Joan Baptista en una safata, per capritx de Salomé. Aquesta inauguració del TNT remet a una escenografia canviant, que pivota, balla, es transforma, amb molta més poètica que la pretensiosa maquinària de Tabac rouge (TNT, 20015).

El director artístic Pep Pla s'ha entestat a seguir presentant noves veus del panorama de teatre emergent, en aquesta edició del TNT. Així, l'oportunitat de veure el treball de WHS finlandès permet conèixer un teatre amb molta ambició que (per fisicitat i desinhibició) pot evocar a alguns treballs d'Animal religion (sobretot en la part més analògica, corpòrea) com ara el Chicken legz de Fira Tàrrega, 2014. És una compan yia que apunta maneres, que li agrada consturir un món visual a partir de referències clàssiques i destil·lar-lo, anar-lo elevant. Potser li falta la profunditat de la tesi, el discurs que vagi acoblant-se a unes imatges que corprenn i diverteixen alhora. Perquè la decapitació és un espectacle gore, que el Poder va utilitzar per amenaçar els possibles criminals. En el mostrari pictòric, s'obvia el cap de Maria Estuard, un "ball de testa enlaire dramàtic" que va resoldre sense contemplacions la possible divisió del Regne d'Anglaterra.