Data

informació obra



Intèrprets:
Manuel Roque
Escenografia:
Marilène Bastien
Producció:
Cie Manuel Roque
Autoria:
Manuel Roque
Companyia:
La petita malumaluga
Direcció:
Albert Vilà
Sinopsi:

Inspirat pel Rèquiem del compositor Gabriel Fauré, aquest solo de la companyia Manuel Roque aborda la mutació de la matèria a través de la identitat múltiple i de l’inconscient col·lectiu. Orgànic, inert, còsmic, tel·lúric i espiritual, DATA expressa a través d’una fisicalitat virtuosa la turbulenta història de la Humanitat.

Crítica: Data

09/01/2016

Inaudit

per Jordi Sora i Domenjó

Com si es tractés d'una matèria flexible i modelable. El cos del ballarí Manuel Roque diu coses estranyament comprensibles. Es mou en una direcció diferent, com travessat per coordenades espai-temporals que pocs altres saben. No és només perquè fa gestos i moviments que semblen impossibles al comú dels mortals. És bàsicament perquè transforma la substància pròpia en plàstica. De manera depurada. Amb la calma de qui se sap aliè al llenguatge habitual. La tècnica que executa amb tors i braços és quasi una metamorfosi en directe. Un crit eixelebrat, fins a un punt inaudit, utòpic, allunyat de la robustesa amb què analitzem la realitat. La de caràcter material, és clar, com una gran roca que al costat de l'escenari presideix l'espectacle. Però també l'espiritual, amb la música de Fauré acompanyant aquesta lliçó de transfiguració corporal en què es converteix l'espectacle Data.

És excessiu tot plegat! En el bon sentit de la paraula. Un estat creatiu on res no importa com el propi moviment. On porta al límit les capacitats i se sotmet a l'extrem de la flexibilitat, del gest discordant, de la figura mal·leable, de la imatge retorçada. Alliberant així el conjunt de significants possibles. Com qui estira les paraules, n'inventa de noves i exclama expressions que contenen en el seu interior gradacions de matisos, colors mai abans vistos, notes que eren inaudibles.

Data és el resum de la història d'un cos. La de la humanitat globalment. La de la vida. La d'aquest extraordinari intèrpret. La de qualsevol de nosaltres: Requiem aeternam dona eis, Domine (concedeix-los el descans etern, Senyor). Perquè després de l'esforç singular, bé que el mereixerem.

Pubicat a: