De camino al otro

Dansa

informació obra


Intèrprets:
Julian Sicard
Coreografia:
Julian Sicard
Companyia:
Diverses companyies
Direcció:
Guille Vidal
Sinopsi:

Al bell mig del carrer, dos cossos es combinen, s’entrellacen, senten el seu propi pes, es donen suport i cauen amb dolçor o amb violència. Una ballarina i un acròbata caminen plegats cap a una mateixa direcció. El seu compromís és seguir avançant, sempre cap endavant malgrat tot, malgrat els entrebancs i les traves hauran d’intentar entendre’s per tal de poder continuar el trajecte.

Crítica: De camino al otro

03/04/2016

Dansa entre l'espectacularitat de l'acrobràcia i la fragilitat del gest tendre

per Jordi Bordes

Lali Ayguadé combina la dansa de carrer amb la de sala. Després del seu Kokoro al Temporada Alta i al Mercat de les Flors, la veiem ara en una peça que viatja de l'espectacularitat i el joc a la fragilitat. Si Julian Sicard és tot potència exuberant, Lali Ayguadé dóna major concentració a la mirada, al gest prim, fràgil, tendre, que captiva. Un salt mortal sempre és vistós i màgic; però una mirada amb el cap mig inclinat des d'un personatge ben interioritzat fa inútils els amples desplegaments. Lali Ayguadé practica una dansa subtil, que fragmenta o li aporta una notable vistositat amb els seus braços prims i amb na mirada d'ulls petits i penetrants.

Aquest personatge femení, que voldrà envellir al costat d'aquest jove optimista i, en certa manera, pacient té un cert aire tendre del clochard que construeix una altra ballarina que alterna sala i carrer, Claire Ducreux (Refugiada poètica, o En attendant l’inattendu). Al costat d'altres peces d'Ayguadé, més introspectives (Incógnito, TNT 2014), la versió que s'ha vist al Sismògraf (gràcies als salts mortals i al joc amb la sorra de Sicard) és la més accessible a tot tipus de públic: la canalla no hi perdia passada.