Comença el sorteig de la vida... i neixes i trobes un món per descobrir, un món per corre i girar...
Passa el temps, els anys i de cop i volta, ja no tens temps per jugar...
I bufa el vent , el vent de la casualitat que et fa pessigolles, que t’empeny, que et porta d’aquí cap allà, i potser amb bona sort et farà ballar, potser et farà sentir pessigolles a l’estómac.... I el món segueix girant, encara que a vegades l’intentem parar.
El ‘De pas’ que La Industrial Teatrera gira des de fa més de tres anys és una delícia. Només arribar a l’espai d’actuació (tant pot ser sala com carrer) un se n’adona que serà un espectacle diferent, però no sap que també en pot sortir diferent. Millor, tranquil, reconfortat.
Una pissarra dóna la benvinguda al públic i el convida a passar a l’escenari per gaudir d’un muntatge “rodó com el món, com els cicles, com la vida”. Ja a l’escenari, una pèrgola de fusta d’uns cinc metres d’alçada amb làmpades florals i teló vermell centra tota l’atenció dels assistents, que trien seient al seu voltant mentre miren encuriosits el paperet que els acaben de donar. I, de sobte, apareixen ells. Una parella de principi del segle passat i molts anys compartits s’obre espai entre el públic. Alegres, escandalosos i juganers irrompen a l’escena per explicar, ni més ni menys, com de calidoscòpica, circular i capritxosa és la vida.
De manera simple, innocent i amb poc més llenguatge que el del clown arrenquen corredisses, jocs, balls, cançons, crits i, sobretot, rialles i aplaudiments entre el públic sense forçar les situacions. Tot passa amb naturalitat i es crea una comunió sana i integradora que fa sentir-s’hi a gust. Una sintonia que comença pels mateixos actors, Jaume Navarro i Mamen Olías, que demostren un gran domini del gènere. Ja sigui al trapezi i a les teles amb sabatots de pallasso, durant el transcurs de les diferents etapes de la vida o en la inevitable mort, no perden en cap moment la comicitat amb què es basteix el muntatge.
‘De pas’ va endur-se els Premis de Circ de Catalunya Zirkòlika 2012 a la millor direcció i posada en escena realçada, sens dubte, per aquesta magnífica i multifuncional pèrgola que roda sobre si mateixa, permet enfilar-s’hi, amagar-hi l’utillatge... i, en definitiva, transporta els espectadors pels fragments de vida de dos personatges entranyables, capaços d’encomanar la felicitat.