'De quan somiava' és la
història tragicòmica d’una actriu soltera aturada que no la truquen ni per
feina. Compartirem amb ella una mena de dia a dia que ens farà descobrir les
seves vivències, pensaments i escrits. Veurem com ella tenia i té somnis de
feina, d’amor i de futur que no s’adiuen amb la vida que viu. D’aquí que
escrigui molt i que, de tant en tant, canti a viva veu cançons d’Eurovisión per
alliberar-se. Perquè un “chute” eurovisiu, mal no n'hi pot fer.
De quan somiava que tot era un joc. I com diu la cantarella del Pare Carabassot, no en són una, que en són quatre. Un monòleg compartit a quatre veus que s'endinsa en el món d'una actriu que es troba a la frontera perillosa dels 35 anys —aferrada a la seva perenne joventut—, condemnada a l'atur escènic, sense que el telèfon soni i per tant sense un pal on agafar-se. De fons, el mite de l'argentí Copi i l'aiguabarreig de les lletres d'unes quantes de les cançons melòdiques d'Eurovisió de l'època d'infància de la multiprotagonista que sembla que facin de coixí dels pensaments, escrits, poemes i frustracions seus en intervals musicals que converteixen l'espectacle en un pseudomusical de cambra ple de registres diversos, el poètic, el còmic, el tràgic, l'humorístic, el descarat...