De quan somiava

Teatre

informació obra


Companyia:
Lady lady
Autoria:
Jordi Prat i Coll
Direcció:
Jordi Prat i Coll
Intèrprets:
Màrcia Cisteró , Berta Giraut, Fiona Rycroft, Mireia Piferrer
Escenografia:
Ricard Prat i Coll
Vestuari:
Companyia Lady lady
Il·luminació:
Raimon Rius
Coreografia:
Montse Colomé
Producció:
O Tempo Voa
Sinopsi:

'De quan somiava' és la història tragicòmica d’una actriu soltera aturada que no la truquen ni per feina. Compartirem amb ella una mena de dia a dia que ens farà descobrir les seves vivències, pensaments i escrits. Veurem com ella tenia i té somnis de feina, d’amor i de futur que no s’adiuen amb la vida que viu. D’aquí que escrigui molt i que, de tant en tant, canti a viva veu cançons d’Eurovisión per alliberar-se. Perquè un “chute” eurovisiu, mal no n'hi pot fer.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: De quan somiava

14/03/2014

Un ‘xute’ eurovisiu divertit

per Núria Cañamares

“Perquè els dies que et sents una merda, un xute eurovisiu mal no et pot fer”. Aquesta és la filosofia de la protagonista, una noia d’uns trenta anys, soltera, sense feina i perduda en molts sentits, que troba en el cant i l’escriptura la teràpia que necessita.

Tant pot cantar a ple pulmó hits de l’estil ‘Dónde estás corazón’, ‘Corazón contento’ i ‘Hombres’, com refugiar-se en un diari personal on apunta, expressa, confessa o vomita –segons el seu estat anímic– pensaments, desigs i, en definitiva, tot allò que li passa pel cap. Sigui el que sigui, encara que tot plegat es tracti d’una gran mentida per sentir-se millor.

El dramaturg i director Jordi Prat i Coll encerta amb la fórmula. D’una banda, amb quatre actrius que, de fet, conformen un sol personatge que es presenta natural i transparent en tota la seva dimensió. D’una altra, per l’alternança justa entre un molt bon text i les melodies, sense ànsies de musical i amb l’acompanyament íntegre de les cançons originals. Aquí ni es fa playback ni s’escatima en (senzilles) coreografies, d’altra manera no seria realista l’entrada a l’esfera privada de la protagonista. I a més d’una interpretació excel·lent, ‘De quan somiava’ regala petites perles que troben la complicitat en l’espectador.

Tot i que a tocar del final el muntatge fa un gir totalment prescindible amb una seqüència encarnada per unes germanes escandaloses, histriòniques i malparlades (la digressió es justifica com si estiguessin representant ‘Les quatre bessones’ de Copi), la comèdia es clou amb el clima jovial i missatge positiu que tothom espera.