Derretiré con un cerillo la nieve de un volcán

Teatre

informació obra


Companyia:
Lagartijas tiradas al sol
Estrena:
Estrena a l'Estat espanyol
Dramatúrgia:
Luisa Pardo i Gabino Rodríguez
Direcció:
Luisa Pardo i Gabino Rodríguez
Intèrprets:
Francisco Barreiro, Luisa Pardo , Gabino Rodriguez
Vídeo:
Yulene Olaizola i Carlos Gamboa
Il·luminació:
Sergio López Vigueras
Text:
Investigació iconogràfica: Josué Martínez
Escenografia:
Attrezzo i art: Úrsula Lascurain
Producció:
Lagartijas tiradas al sol
Sinopsi:

De 1929 al 2000 a Mèxic hi va manar un sol partit: El PRI (Partido Revolucionario Institucional), que va propiciar la reconciliació social mentre, paradoxalment, impedia l’oposició política. La companyia Lagartijas tiradas al sol, que ens va embadalir amb El rumor del incendio (Temporada Alta 2011) i Montserrat (Temporada Alta 2013), torna amb una nova joia del teatre documental. Ara l’autòpsia del principal actor de la vida política del país (el PRI torna a manar des de 2012) els permet reflexionar sobre la memòria i la construcció d’identitats des dels nous codis teatrals que els han convertit en una referència mundial. 

Crítica: Derretiré con un cerillo la nieve de un volcán

11/12/2014

Un espectacle per repensar el passat

per Aída Pallarès

[...] Derretiré con un cerillo la nieve de un volcán, barreja la història del PRI amb la de Natalia Valdez, una professora i activista desapareguda l’any 2000. “A través d’una llarga investigació, busquem construir un relat del nostre país, ni millor ni més complet que els altres, pero sí nostre. Un relat que ens ajudi a entendre  tot allò que ens han explicat, que hem heretat del PRI, de la seva política i manera de governar. La construcció del passat és una responsabilitat de cada generació”  diuen Gabino Rodríguez i Luisa Pardo.


A través de canvis de vestuari i escenografia, màscares, cartells i projeccions, Luisa Pardo, Gabino Rodríguez i Francisco Barreiro, interpreten magistralment els principals successos i presidents del segle XX mexicà. L’espectacle, com és habitual en la companyia, barreja realitat (memòria històrica) i ficció (la recreació de la vida de Natalia Valdez) tot i que a diferència de Montserrat, pesa més el contingut informatiu. A pesar que el muntatge barreja molt encertadament el to més dramàtic amb la sàtira i el sarcasme més punyent, resulta inevitable que en algun moment l’espectador tingui la sensació d’assistir a una classe d’història amb un relatiu interès dramàtic. En definitiva, Derretiré con un cerillo la nieve de un volcán potser no és un espectacle rodó però ens pot ajudar a repensar el passat perquè, com sabem, la història sempre l’escriuen els vencedors.