Dos polítics, amics
des de fa més de 20 anys, que van créixer conjuntament dins d´un partit i que
ara estan a les portes d´ abraçar el poder a unes primàries on ho tenen tot a
favor. L´un va directe a la presidència i l´altre, el secretari, qui mou tots els
fils a l´ombra, aspira a la vicepresidència. Al llarg de la conversa, fora
d´hores de treball, al despatx del primer, on van teixint les accions a seguir,
estratègies-pactes-concessions, per cimentar aquest poder que estan a tocar,
van sorgint els dubtes sobre les formes de procedir i van emergent maniobres
poc clares que els han portat fins aquesta posició privilegiada. Una vegada
conegudes i posades sobre la taula, els hi cal decidir sobre fer-se còmplices i
amagar-les o denunciar-les amb tot el que el fet implica, especialment la pèrdua
absoluta d´ expectatives i la obligatorietat de dimitir.
A ningú se li
escapa el fet que la política de partits, la partitocràcia en la que estem
immersos, alimenta pactes de passadissos i estratègies fosques, on l´escalada
de poder i els interessos de partit són més importants que el servei als
ciutadans. En els darrers anys això s´ha incrementat de forma notable i la
corrupció ha emergit a tots els partits de forma escandalosa. Per tapar les
brutícies pròpies que res millor que crear cortines de fum i tirar tota la
porqueria possible als altres partits, convertits ja no en contrincants, si no
en enemics. No hi ha anàlisi, no hi ha
autocrítica, es juga amb la rauxa, i es deixa de costat el seny. Un terreny
abonat als populismes.
La proposta és
interessant i a més en part terapèutica, quan tots els noms que apareixen en el
safareig polític són inequívocament catalans. El mal nomenat oasi català (una
altre cortina de fum), ha esdevingut com es va demostrant un altre focus de
corrupció. Deia el gran filòsof Jose Ortega i Gasset (La rebelión de las masas), que els polítics no son més que el
reflexa de la societat. Però, com bé senyala l´autor, l´obra més que una
intriga política, s´ endinsa en la condició humana, el poder com els diners, en
si mateixos, no corrompen, fan sorgir el que la persona dur dins.
El duel actoral
està servit amb solvència per dos actors veterans i ben coneguts Octavi Pujades i Roger Pera. L´un l´honest secretari general, que acaricia la presidència,
l´altre el seu fidel secretari que fa tot el que sigui per que ho
aconsegueixi. Un inesperat gir final
servit en vídeo, aboca l´obra a un desenllaç més propi d´una trama policial.
Però a vegades la política no està gaire allunyada de la novel.la negra.
Ignasi Vidal, l´autor
(Barcelona, 1973), va viure i créixer al Poble Sec. El seu pare va ser
empresari de teatre al Paral.lel. Amb tot a la seva carrera com actor i autor,
que va començar a Barcelona ha estat fonamental a Madrid, on se li van obrir
les portes, també com autor. Com a actor va participar en musicals i textos dramàtics,
(Grease, Los Miserables, Rent, Amants,
L´òpera de cuatro cuartos, Spamalot, Jesucristo Superstar..). Com a autor,
director i dramaturg va estrenar Dignidad (2015-Teatros del Canal,
obra que representa també com a actor conjuntament amb Pablo Puyol, iniciant
una llarga gira per España. L´obra també s´estrena amb èxit a diversos països centre
i sudamericans) i El plan (Teatro
Kamikaze de Madrid-2016)
Dignitat és una bona i necessària obra que invita a la reflexió i més en els
moments que estem vivint. Una obra que
llueix més en un teatre més petit, requereix d´un punt d´intimitat, que al ampli
Teatre Apolo es dispersa una mica.
text. ferranbaile@gmail.com
