Un noi de trenta i pocs i “21 dones, d’uns trenta anys aproximadament, totes amb el mateix rostre”. Plegats, viuen, recorden, anhelen o simplement s’imaginen 20 històries d’amor que confluiran irremeiablement en una darrera. Una de les gràcies de l’obra és que una piloteta travessa la platea per una canonada metàl.lica per caure en un laberint de fusta decideix quina de les 21 escenes es representarà a continuació. És a dir: l’ordre dels factors no altera el producte. No en l’amor, que és del que tracta l’obra.
Juga a l'aleatorietat ideat per Jose Sanchis Sinisterra del sistema minimalista repetitiu: el mateix text en instants diferents aporta nova informació. El text d'Aina Tur és ideal perquè, ja d'entrada, parla d'un noi i de les seves 21 xicotes. De totes elles, s'hi enamora. Fins que hi troba un però. En realitat, el però l'ha de buscar dins seu... La fórmula de Sanchis Sinisterra pot funcionar com a mètode de treball però no sempre arrodoneix l'escena a "Dimecres."