Els contes infantils no tendeixen precisament a ser històries llargues i complexes. Mantenen una estructura molt clara de plantejament, nus i desenllaç i ràpidament l’infant entén les regles del món que es desplega davant seu. Precisament, malgrat la senzillesa que amaga un conte, permet una gran varietat d’adaptacions per, sense trair la història original, ampliar la mirada o transportar el relat a un nou espai. I si ens posem a adaptar un conte per portar-lo a escena, les possibilitats són infinites. I el que està clar és que si ho fan els Farrés Brothers, es viurà una experiència màgica. I això han aconseguit amb l’adaptació del conte del Tabalet, Dins el cau del Tabalet, que s’ha vist a L’Autèntica.
La història del Tabalet, creat pel naturalista Ernest Thompson Seton a principis de segle XX, tracta sobre un conill que s’ha de quedar refugiat dins el cau fins que la seva mare, la Maria Cuallarga, no torni d’anar a recollir pastanagues. A fora hi ha una sèrie d’animalons que podrien fer mal al petit conill. En Tabalet, però anirà tenint una sèrie d’estímuls per sortir del cau fins que finalment sortirà i serà a atacat per una serp. Però, afortunadament, la mare apareixerà al moment just per fer fora la serp i salvar en Tabalet. La història és certament curta. A casa en tenim una adaptació il·lustrada de 15 pàgines que s’explica en un tres i no res.
Amb aquest material els Farrés Brothers creen un espectacle de 25 minuts on fills i pares fem una immersió en el conte. El Jordi Farrés, vestit d’explorador, ens rep i ens convida a entrar al cau del conillet, una espècie de tenda que amaga un ampli espai perquè hi puguem entrar vora unes deu- dotze persones. En Tabalet encara dorm quan entrem, però immediatament el narrador el traurà del calaix. Un preciós titella que pot moure les allargades orelles i que, amb la destresa del seu manipulador, no cal que obri la boca per transmetre el que li va passant. Per si de cas, però, el mateix Jordi Farrés continua contant-nos el dia a dia del Tabalet. D’un dia on no pot sortir a fora del cau a jugar.
Allà dins tot és molt avorrit i el conill fantasieja amb ciutats i pobles, amb semàfors i amb els sorolls que hi ha. Ell fantasieja, no obstant això, nosaltres veiem el seu desig amb un preciós exercici d’ombres i projeccions sobre les partes de roba de la tenda. Des de fora, el Pep Farrés va creant tot aquest món imaginari, amb la manipulació dels objectes pertinents.
Tanmateix un cop se li acaba la imaginació, apareixen els amics d’en Tabalet que li demanen de sortir a fora a jugar. Però l’explorador ja se n’encarrega de respondre per ell i advertir-los que fins que no torni la Maria Cuallarga, en Tabalet s’haurà de quedar al cau. Així i tot els impulsos segueixen allà i un soroll estrany cridarà l’atenció del conillet i del mateix explorador. Finalment, l’animaló s’escaparà de les mans de l’explorador i sortirà a l’exterior. La fresa, el xiuxiueig que sentien es farà present quan aparegui la serp i vagi a atacar-lo. Però aquest cop no sols la Maria Cuallarga apareixerà per salvar el petit conill, sinó que tots els seus amics que han anat passant un a un també ho impediran. La proposta valora així l’amistat, aquells amics que més l’estimaven utilitzen les seves pròpies “armes” per protegir el seu amic.
La posada en escena d’aquest conte ho és tot. La immersió en el conte a través del cau, la projecció de les ombres de colors, els sorolls, tot plegat ens endinsa en aquesta història dotant-la d’una profunditat que el conte original no presenta. I és que no és aquesta al final, la funció d’una companyia de teatre infantil? Aquesta i la d’educar en valors i coneixement. I en aquest sentit la figura de l’explorador és fantàstica per fer entendre als més petits el funcionament d’un semàfor, a donar conèixer els sons dels ocells o a descobrir quina és l’estació de l’any en què es desenvolupa aquell dia al cau d’en Tabalet.
