Conec al Pau Escribano i sempre que parlo d'ell el descric com un addicte al treball amb molt imaginació. Si no fos així, no hagués dirigit el Crackòvia, ni podria fer guions per a Polònia i Crackòvia, ni per al teatre (La Família Irreal, Polònia El Musical...)
I no se'n conforma: escriu llibres (Aquell d’allà no sóc jo); realitza curtmetratges (Primer Contacte i L'Encenedor Quàntic -aquest l'he vist i és una autèntics perla!-) I no explico lo del Carnaval de Vilanova perquè ja ens fiquem al terreny personal. Però parlaré de Dins la cova, la primera obra de teatre que ha escrit i dirigit. Bé, de llarga durada, perquè ja havia fet Microteatres (Tot esperant Joel Joan... El Musical)
La història arranca de quatre conegudes actrius, Núria Deulofeu, Sílvia Forns, Irene Jódar i Carol Rovira, que es van fer amigues arran de coincidir a Com us plagui (As You Like It), dirigides per Dugald Bruce-Lockhart (membre fundador de la Propeller Theatre Company). Això engresca i van projectar formar companyia i fer obres de creació. Es van posar Les Coralines i van anar a veure en Pau per demanar-li que els escrivís un guió per a una obra de teatre. Saben cantar, toquen instruments...
En Pau va voler fer una cosa diferent on es poguessin aprofitar aquests talents i en va sortir un relat amb estructura de conte per adults, que permetria jugar amb la ironia i humor punyent que tan bé sap posar a la tele. Dins la cova es va coure en Residència als Lluïsos de Gràcia i es va estrenar dins dels actes en motiu de Sant Jordi. Casualitat? Fet expressament?
L'escenari és una cova molt eficient -i molt efectiva al Maldà, ja que va aconseguir canviar la fisonomia de l'escenari- feta amb mitges plenes de cotó. Les quatre noies hi van a parar de mica en mica sense saber com. Hi troben instruments, algun esquelet i una nota que els dona una mica de llum: "En l’any de gràcia de 1016, eu, la princesa Cleodolinda, em tancaren dins la cova de lo drach per... " Això comença a esclarir les coses... no de bon rotllo, però. La carta acaba així: "Més gaia de conèixer que lo drach no destrossarà Catalunya i los meus podran viure sens nulla perill durant 1000 anys més.” Firmat. Cleodolinda
No faré més spoilers, només dir que les noies són una periodista, una Mossa d'Esquadra, una exnena Macedònia i... la filla d'el President! De què poden parlar? Doncs de la vida, tal com la veu cada una i com les hi han explicat a casa (que Déu n'hi do!); d'alguns tòpics de casa nostra -menys visibles que el Sant Jordi i el Drac, però també n'hi ha-; de la dona, de les dietes de cara a l'estiu... I del poder i les seves trifulgues, notablement dels xantatges -o "intercanvis"- a que poden arribar els que tenen el poder; de la manipulació dels mitjans i d'altres mentides.
No pretén ser un text profund ni intel·lectual, però ens regala una estona de la manera que en Pau domina: fent-nos sentir veritats que ens afecten i en clau d'humor. Les actrius parlen, canten i toquen el piano, el violí i el clarinet. I també canten 'a cappella'... I compten amb les simpàtiques col·laboracions de l'Òscar Dalmau, en Toni Albà i la Candela Figueras.
Ara mateix no es pot veure enlloc perquè ha sortit ja del Maldà que és on vaig anar jo. Però tornarà! De moment, atents als bolos.
