Domini Públic (DIWO)

Nous formats

informació obra


Companyia:
Roger Bernat /FFF
Producció:
TNT- Centre d'Arts Escèniques de Terrassa, Théâtre de Saint-Etienne
Estrena:
Estrena absoluta
Direcció:
Roger Bernat /FFF
Direcció Musical:
Juan Cristóbal Saaavedra Vial
Sinopsi:

Domini públic té tants actors com espectadors assistents a la funció. La peça reuneix el públic en un emplaçament obert i es pregunta qui són els assitents, d’on venen, quines són les relacions que els uneixen. Caminaran mentre escolten una sèrie de preguntes  (algunes més innocents que altres) i instruccions a través d’uns auriculars. A partir dels moviments simples dels participants es van formant petits grups, microcomunitats que reflexen patrons socials subjacents.

Domini públic comença com un enquesta 3D que cobra vida i acaba transformant-se en una ficció. En la seva versió DIWO (Do It With Others) Roger Bernat, el col·lectiu d'artistes Les Salonnières i estudiants d'instituts de Terrassa i Barcelona, han elaborat un nou guió, estrenant d'aquesta manera una sèrie de versions de contingut col·laboratiu.

Roger Bernat té estudis inacabats de pintura i arquitectura i ha rebut diversos premis per les seves creacions; ha treballat amb Thierry Salmon, Xavier Albertí, Tomás Aragay i en 2008 comença a crear dispositius en els quals el públic ocupa l’escenari i es converteix en protagonista. Els espectadors travessen un dispositiu que els convida a obeir o conspirar i, en tot cas, a pagar amb el seu cos i comprometre’s.

Crítica: Domini Públic (DIWO)

25/04/2014

Joc sociològic aparentment innocu

per Jordi Bordes

Roger Bernat ho ha tornat a fer. Tot, molt senzill, en aparença. Un joc de preguntes aparentment estúpides però que, a mesura que avança es descobreix com (tot i la voluntat intrínseca de tot humà de  protegir-se en el seu grup de referència) es van creant nous  conjunts, amb noves complicitats, i constatant que (segons aquesta enquesta de carrer) és notable la gent que algun cop ha enganyat els seus amics o ha robat en un supermercat al gun cop en la seva vida. L'acció ja es va poder veure, en versió adults, el 2007 en el Radicals Lliure. Era molt reveladora la consecució d'ordres com: "si vius a Ciutat Vella, situat a 'esquerra". "Si cobres més de 2.00 euros, desplaça't a la dreta". Qui té els auriculars, reacciona movent-se segons demana la veu a partir de les respostes. 

A Terrassa, dins del Terrassa Noves tendències, es va estrenar la versio juvenil, Les preguntes, evidentment, han canviat. Ara es pregunta per la setmanada. Per si es fa alguna labor a canvi de la compensació familiar. També hi ha cabuda a temes morals i ètics. Des d'afora es incomprensible perquè, de sobte uns es desplacen cap a una banda o cap a l'altra o ballen. O fan gestos. Amb els auriculars, s'entén els moviments. Un treball lúdic que, tot i l'apatia inicial va aconseguint trencar el gel i fent que un grapat d'alumnes (tots es confessaven oblighats a assistir a la funció segona la primera pregunta del qüestionari) acabin simulant un crim, amb Creu Roja i testimonis presents. Aconsegueix el seu objectiu i, qui ho pretengui, podrà treure conclusions de les prioritats de la societat. (Hi ha més moguda que gasta més de 20 euros al mes per mòbil, que 10 euros comprant música, per exemple).