Downtango parteix de la trobada entre dues dones que ballen un tango. Sobtadament, aquest tango es transforma. El ritme i el concepte d'aquesta transformació es converteixen en l'eix principal d’una peça que vol trencar esquemes. Es tracta d’entregar els cossos a l’acció rítmica, sense pretendre imprimir cap tipus d’identitat personal ni d’intenció, arribant fins i tot a la dissolució de les persones, trobant finalment la unitat i la connexió entre els dos cossos i la música.
Downtango busca, a través de la precisió, la llibertat creativa i la transformació constant, que la pròpia acció sigui finalment la protagonista i la principal generadora d’imatges.
Encara no hi ha crítiques publicades