Efeu - ZOO / Thomas Hauert

informació obra



Producció:
ZOO / Thomas Hauert
Sinopsi:

Aquesta nova creació se submergeix en la relació física existent entre la vida i la Terra, assenyalant que formem part de la natura. L’essència del moviment del cos humà com a matèria primera conté la resistència a les forces més destructives i implacables de l’univers. Amb una dramatúrgia abstracta més propera a la composició musical que no pas a la narració teatral, aquesta obra és com una oda a la vida, a la Terra i a la seva fràgil atmosfera.

El coreògraf suís Thomas Hauert va fundar la companyia ZOO el 1998 a Brussel·les després d’haver treballat com a ballarí amb Anne Teresa De Keersmaeker, David Zambrano i Pierre Droulers, entre d’altres. Des de llavors la companyia ha creat més de 20 peces que han estat representades arreu del món. A més de les feines realitzades per a ZOO, Hauert ha rebut encàrrecs d’altres companyies. També ha desenvolupat un mètode d’ensenyament reconegut internacionalment que es basa en la investigació sobre el moviment duta a terme amb la seva companyia. Imparteix regularment tallers a nombrosos països.

Crítica: Efeu - ZOO / Thomas Hauert

25/01/2023

El vitalisme de Thomas Hauert

per Júlia Vernet Gaudes

En la seva última creació, la companyia ZOO/Thomas Hauert assumeix aquest rerefons conceptual com a pretext per simplement ballar i mostrar la vitalitat dels cossos en moviment i en relació directa (física i abstracta) entre ells, oscil·lant entre la individualitat i la col·lectivitat en espais i temps escènics determinats.

El coreògraf suís va presentar al Mercat de les Flors Efeu (“Heura” en alemany), una peça d’improvisació i creació col·lectiva en la que es plantegen a cada escena diferents formes de relació entre cossos, entre cos i ritme, entre cos, ritme i espai. Es tracta d’una obra de maduresa en la que cristal·litza una forma d’entendre la dansa contemporània que ja gairebé podem considerar tradició europea –no descobreixo res nou si dic que les coses evolucionen molt de pressa en els últims anys–, en la qual es pren la improvisació estructurada i el contact improvisation per explorar les possibilitats físiques (quasi mecàniques) i estètiques (quasi geomètriques) del moviment en escena.