Eh Man hé, la mecànica del alma

Teatre | Familiar

informació obra


Direcció:
Julieta Gascón, Putxa
Intèrprets:
Elena Lalucat , Amok Cor, Pino Steiner, Julieta Gascón, Putxa
Composició musical:
Bob Gonzales
Sinopsi:

Nolan és un titella i la seva vida no té sentit sense els seus titellaires, però és en els moments on aquests el fan viure que es planteja: On és la meva voluntat? Són reals les meves emocions? Com podria respirar per mi mateix? 
La mecànica de l'ànima és un espectacle de teatre físic, dansa, mim i manipulació de titelles, que mostra la complexitat d'allò petit, que la respiració no és sols prendre aire i que l'ànima dels titelles no és tan diferent de la de les persones.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Eh Man hé, la mecànica del alma

06/05/2019

Respirem

per Núria Cañamares

La respiració és fonamental en un titella. Sembla imperceptible, però es veu i, sovint, la marca la diferència. De fet, si la manipulació rau en dotar de vida un personatge inanimat, el treball consisteix en la cerca de l’ànima. Quina diferència hi ha entre l’ànima del titella i la de les persones? Quan deixem de respirar, se’ns bloqueja l’ànima?

Zero en Conducta hi ha parat atenció amb un espectacle sublim, cuinat a foc lent –durant dos anys i mig–, que és alhora un homenatge al titellaire. Excel·lent aposta per inaugurar la 30a edició de la Fira de Titelles de Lleida, a La Llotja, davant un públic crític que en va sortir encantat.

La companyia integra amb gran fluïdesa el teatre físic, el mim i la dansa a l’estricta manipulació del titella i enllaça les seqüències amb una transició excel·lent que es fon en la negror de l’escenari. Cuiden tots els detalls i broden cadascuna de les decisions dramatúrgiques i de posada en escena, com ara la personificació de la veu en off en un rostre que apareix, es transforma i s’esfuma com per art de màgia o la percepció de l’intercanvi de rols entre titella i titellaire.

Art, bellesa i talent. Atents a l’escena final, us deixarà congelats.