Amb El bagul de la música tradicional, el Duet Daura dona a conèixer al públic familiar alguns dels instruments tradicionals més coneguts del territori pirinenc i de la resta de Catalunya. A més, els participants en aquest espectacle/taller tenen l’oportunitat de cantar algunes tonades occitanes i catalanes i a aprendre a tocar la caixa de ressonància i a ballar algunes danses del territori.
No sempre somriure al públic aconsegueix una connexió directa. Sí que es produeix en aquesta obra, tant senzilla com lúdica. Explicar a una canalla (de 6è de primària de procedència molt diversa) que fa unes dècades no existia Internet i que els pastors del Pirineu passaven les hores cantant i ballant sembla una aventura orientada al fracàs. Però, amb quatre cadires algun esquellot i els instruments i, sobretot, la capacitat d'escoltar el públic i integrar-lo, la peça creix i guanya en implicació de la canalla fins a ballar en rotllana amb companys de classe i programadors desconeguts.
És un viatge amb la música de companya. Contínuament, Ara sona una tonada que distreia un pastor dalt del Pirineu; ara es repeteix una sintonia amb lea que les vaques entenen que ja és hora d'entrar a la granja. Les campanes encara ressonen avui, i és ben sabut, fins i tot per anar a missa (fins a tres cops! s'exclama divertit l'Ivan). La Maria manté un segon lloc ben amatent, donant atenció al moviment (prou improvisat i sempre perseguint l'atenció i la distracció de la canalla). El que podria ser una ensopida classe d'instruments i sonoritats, es converteix en un joc constant. Una peça que es mereix entrar a totes les aules i trencar els prejudicis cap al món rural i cap a la participació activa fins a ballar divertidament.