El Ball

Dansa | Circ

informació obra


Intèrprets:
Camille Decourtye, Blaï Mateu Trias
Direcció:
Blaï Mateu Trias, Xavier Albertí
Producció:
Baró d'Evel
Autoria:
Jordi Oriol
Sinopsi:

Duet de la francesa Camille Decourtye i el català Blaï Mateu Trias, en el seu registre de circ coreogràfic i de tensió ballada de les formes. Com és habitual en la companyia circense Baro d’Evel, la proposta se situa en un espai fronterer, en la cruïlla de confluència de diversos llenguatges del cos. 

Busquen les esquerdes de la realitat, els moments d’imperfecció que posen al descobert la veritat de la parella, del paisatge, de la vida.


Crítica: El Ball

25/04/2016

Pas a dos de tendra vulnerabilitat

per Jordi Bordes

No hi ha abisme més gran per a dues persones tímides que el de treure a una persona a ballar i el d'acceptar l'oferiment. Com aquell Marcel i Maria de Nit freda per ser abril, dels Manel. Blai Marteu i Camille Decourtye responen a la seva habitual posada en escena fràgil, amb instants d'acrobàcia, de fisicalitat i sempre tenyit d'una tendresa fràgil, vulnerable,  que els fa tràgics i còmics alhora. És una peça de molt curta durada que, probablement, s'allargarà i ampliarà el repertori del tema que, símplement, repeteix una peça típica d'envelat.

Ella no sap com agafar-se; ell no la vol ferir i és prudent en abraçar-la. Ella vesteix un negre que l'afavoreix; ell una jaqueta carregada de talco, que va tenyint el vestit d'ella i que deixa rastre, misteriós per allà on passa. Potser es van veure en l'envelat de la festa major de l'any passat, que deurien portar un vestuari similar i que han mantingut conservat dins de l'armari fins a la nova revetlla. No s'atreveixen a presentar-se, ni a creuar-se paraules. Es miren poc als ulls. Quan un ho intenta, l'altre fuig, com una mallerenga espantadissa. I és que sí, aquest moviment de coll, com un tic nerviós que vol semblar preciós, recorda als seus canaris de Bèsties però també a la ingenuïtat de Leandre (Rien à dire) i de Claire Ducreix (Refugiada poètica). Tant senzill, tant carregat de matís. Aconsegueix atrapar els espectadors tant per la seva poètica com pels seus exercicis insòlits d'antiheroi que vol ballar com un Fred Astaire, un ball que propicia tota una vida...