El Baró dels Arbres

Teatre | Familiar | Musical

informació obra



Companyia:
Cia Taaroa Teatre i Bufa Sons
Estrena:
Adaptació:
Núria Vizcarro Boix
Direcció:
Joan Arqué
Músics:
Bufa i Sons, (Xavi Lozano, Guillem Aguilar, Marc Vila)
Intèrprets:
Irineu Tranis, Irineu Tranis
Escenografia:
Roger Orra, Titeller de Zipit Company
Vestuari:
Rosa Luho i Núria Fabregàs
Il·luminació:
Aleix Ramisa
Sinopsi:

A partir de la novel·la El baró de Rampant d’Italo Calvino, les companyies Taaroa Teatre i Bufa & Sons s’han unit per adaptar aquest clàssic amb un contingut encara vigent, ja que ens esperona a creure que les coses no només poden ser d’una altra manera, sinó que som nosaltres qui les pot canviar..

En Cosimo, amb només 12 anys, s’enfila dalt d’un arbre amb la intenció de no baixar-ne mai més. Com un petit heroi, s’allunya d’un món que no li agrada per a poder canviar-lo. Rebel i inconformista, s’aparta de les normes dels adults per a poder millorar el que l’envolta. Des de l’arbre viurà grans aventures amb els nens Robatruites, el temut bandoler Gian Dei Brughi, el tinent poeta Agrippa Papillon, i s’enamorarà perdudament de la Viola.

Crítica: El Baró dels Arbres

12/11/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Iolanda G. Madariaga

Una estrena absoluta de la Fira de la Mediterrània ha esdevingut una autèntica joia de teatre. El baró pels arbres mereix fer llarga temporada allà on sigui. L'etiqueta d'"espectacle familiar" no ha de llastrar un espectacle que, per bé que pugui ser entès i gaudit fins i tot pels infants, posa en joc una sofisticada xarxa d'elements escènics del més alt nivell. La sola idea de compartir projecte escènic amb els tres músics-actors de la companyia Bufa&Sons, ja és una gran idea: qui ha pogut fruir d'un dels seus "concerts" prou que ho sap. Escollir per fer-ho l'adaptació teatral d'una novel·la com El baró rampant d'Italo Calvino té aquell punt d'insensatesa que precedeix un gran espectacle. La jove companyia Taaroa Teatre (2010) s'hi ha abocat amb totes les ganes i amb la notable trajectòria professional dels seus membres. També hi ha al darrera el suport de l'igualadí Teatre de l'Aurora. Amb aquesta barreja d'ingredients, han cuinat un espectacle exquisit. La dramatúrgia que signa Núria Vizcarro, és excel·lent: és veritat que passa de puntetes sobre alguns dels moments més amargs de la novel·la; però aconsegueix reflectir tota la seva força, i transmetre un missatge carregat d'optimisme. L'heroi d'aquesta història (Cosimo Piavasco Di Rondo) és un nen que decideix viure en els arbres. El seu exili voluntari no és el de l'ermità; lluny d'aquesta figura, Cosimo viu la realitat que l'envolta des de la seva curiosa perspectiva. Uns pocs elements escènics serveixen per recrear un espai de fantasia on tot és possible: un actor, Ireneu Tranis (també violinista); tres músics (Quins músics! i també actors): Xavi Lozano, Guillem Aguilar i Marc Vila i els seus estranys i incomptables instruments; algun titella, més o menys convencional, i poca cosa més. Aquests són els ingredients amb que Joan Arqué (director) ha cuinat un espectacle rodó, on la música -i la paraula és també música- ho és tot: personatge, ambient, sentiment i discurs.