Jordi Font, Carlos Gallardo, Dmitri Hvorostovsky, baríton
Interpretació musical:
Aloma Ruiz, Orquestra del Gran Teatre del Liceu
Vestuari:
Paulette "La Sombrerera Loca"
Escenografia:
CAL Teatre
Il·luminació:
Laura Gutiérrez
Producció:
CAL Teatre
Sinopsi:
No tothom sap que la música va néixer als boscos. Quan una dona estava a punt de donar a llum s'endinsava al bosc per trobar l'arbre que guardava la cançó del seu fill. Aquesta cançó, cantada per primera vegada al néixer, acompanyaria el nen tota la seva vida, en els moments alegres i en els moments tristos.
En Lukas, un nen que viu enmig del bosc amb la seva mare, descobreix que ell no té cançó i creu que per això les coses mai li surten bé. Un dia, perdut enmig del bosc, troba un gran arbre que conté la seva cançó i que li dóna el poder de comunicar-se amb els arbres. Tanmateix, sempre hi ha algú disposat a aprofitar-se dels talents aliens. El vell Fito, encegat per la cobdícia, intentarà utilitzar la cançó de Lukas per els seus interessos, encara que el preu a pagar pugui ser massa alt.
El bosc com balla és un espectacle on les titelles, els actors i la música en directe recreen un espai poètic, articulat a través d'un bosc mòbil que adquireix personalitat pròpia gràcies al joc escènic. Aquest bosc, girant sobre si mateix, donarà vida als diferents indrets per on transcorre la història d'en Lukas: un camí entre els arbres, la seva llar, un lloc ocult del bosc, la clariana on pasturen les ovelles, un amagatall... I fins i tot la gran ciutat!
El primer espectacle de la nova companyia teatral 'Cal Teatre' ens
explica la història de Lukas, a partir d'una llegenda africana, que diu
que tots els nens i nenes quan neixen, tenen una cançó única per a ells,
que cada arbre (posseïdor cadascun d'aquesta singular melodia) transmet
a la mare del nadó corresponent.
Punt de partida màgic,
profundament arrelat en la rondallística oral que, per molt que
identifiquem l'origen geogràfic, no deixa de recordar-nos l'aire que
tenen les històries tradicionals.
La resta de l'argument és de la
companyia, i ens posa al davant una mare muda, que pot sentir la cançó
que un arbre li regala pel seu fill, però que no li pot cantar. Pels
prejudicis de la resta de la tribu, tots dos han de marxar i viure sols
al bosc. Lukas creix, i té un sentit innat per a la música, que sempre
ha d'amagar a la mare, que li té prohibit cantar. L'arribada d'un
personatge sense gaire escrúpols en tot allò que sigui fer-se ric,
produirà la casualitat que nen i arbre -i per tant cançó- es trobin.
Cal
destacar la posada en escena, i especialment la presència en tot moment
de la violinista (Aloma Ruiz) que posa la banda sonora al conte,
interpretant les diverses melodies sobre els loops que ella mateixa va
enregistrant en directe des del principi del conte. La producció, molt
especialment tot el referit a vestuari i sobretot titelles, manipulats
amb una tija des del darrere del cap de cadascun, està molt ben acabada,
i l'escenografia evoca un bosc, en obrir-se i tancar-se per tal de
donar-nos la sensació d'anar a llocs nous que, al capdavall, són plens
d'arbres.
La interpretació dels dos actors-manipuladors (Jordi
Font i Carlos Gallardo) és correcta, tot i que com passa altres vegades,
és evident que és el seu primer treball per a infants, però és molt
d'agrair la dicció i moviments clars i tranquils. On potser trobaríem un
problema és en el desenvolupament dramatúrgic, i sobretot les derives
poc explicades dels personatges adults cap a actituds i comportaments
que, ben segur, poc o res tenen a veure amb l'esperit original de la
llegenda, creant la sensació que ens trobem davant de dues històries
empeltades, i mirades d'encaixar, però a les quals encara els falta una
bona afinació per a resultar coherents entre sí. No en va, comenten els
intèrprets que no deixa de ser una estrena -la del Tantarantana- a
l'espera de rodar l'espectacle en escenaris i amb públics diferents.
Amb
tot, una proposta interessant d'una nova companyia, arribada fa poc al
circuit familiar, que mereix l'atenció del públic i que, en general,
agrada a petits i grans.
