Passa sempre a Fira Tàrrega que una proposta de carrer comença a fer el boca-orella i en un no res, a la segona o tercera representació, es converteix en el fenomen de l’edició. Així va ser també aquest 2019 amb una col·laboració que han impulsat amb el Montréal Complètement Cirque Festival, on participen tres joves intèrprets de l’École Nationale de Cirque de Montréal, i la direcció dramatúrgica de Ricard Soler Mallol, conegut entre nosaltres per ser un dels fundadors de la companyia Obskené i molt lligat al país nord-americà.
Com una exhalació, feien el trajecte entre la plaça del Carme i la plaça Major. L’eix de la intervenció és el fet de deambular: caminar. Dissortadament les condicions acústiques en els breus fragments parlats no van ser les millors, però la simplicitat del missatge era prou clar. Quina cosa més estranya, això de mantenir-nos drets, i desplaçar-nos d’un lloc a l’altre, oi? I quina manera més clara de contrastar-ho que amb els equilibris dels tres artistes.
Al capdavall, el moviment és una obstinada lluita contra la gravetat. I les anades i retrocesos de Laurie Bérubé, Xavier Laliberté i Elwin Roland per aquell carrer que comunica les dues places centrals de la capital de l’Urgell, mentre s’enlairaven un sobre l’altre, la imatge més aproximada del miracle: pensem en els primers passos de l’infant, provant d’aixecar-se des de les quatre grapes. Aquella felicitat immensa en aconseguir-ho és la que reflectien exactamet en les seves cares.
Després, en la peça, hi havia la fidelitat immensa del públic de Fira Tàrrega, sempre disposat a deixar-se sorprendre i a formar part del joc. Instal·lats al costat de l’església, després del ràpid trajecte, se’ls convidava a llegir frases fetes relacionades amb la capacitat de mantenir-se dret i caminar. Era un joc de miralls: ressonaven les imatges plàstiques dels artistes, els instants de major tensió, alguns realment complicats pel desbordament de gent i la necessitat d’espai on executar amb correcció algunes figures més perilloses; mentre en la memòria de cadascú fluctuaven els pensaments de moments viscuts plens d’inestabilitat, així o ben semblants, on ens hem preguntat sovint amb estranyesa sobre les coses i les seves circumstàncies. I de cop arriba l’acrobàcia! Just allò que ens cal per superar-los.
