El camping de las delicias

Nous formats

informació obra


Sinopsi:

El TNT-kids compta aquest any amb tres propostes per a nenes i nens de diferents grups d’edat. A totes elles les uneix una mateixa voluntat: no infantilitzar, respectar la capacitat del seu públic de mirar, interactuar i decidir de forma autònoma. És també així en el cas d’El Camping de las Delicias del col·lectiu Desplegándose, dirigit a nadons d’entre un i tres anys d’edat.

El Carlos Fernández, membre del col·lectiu, insisteix a subratllar que el que proposen no és un dispositiu escènic, ni una instal·lació. El Camping són, senzillament, diferents materials i propostes de joc col·locades dins d’un total de set tendes de campanya. Set tendes que fan set bombolles i, dins de cada bombolla, una possibilitat singular: jugar de forma veritablement espontània, autònoma i segura.

Més de vint anys d’experiència amb nenes i nens d’aquesta edat —tant al seu estudi de Gijón com a Madrid— han permès als Desplegándose afinar gradualment el disseny de la proposta. Desgranant el gra de la palla han anat veient quins materials i tipus de joc funcionen per aquest ‘públic’ i quins no tant. Avís per a navegants: sembla ser que la llana i la sorra són una festa.

El Camping és un espai que afavoreix la concentració i fa desaparèixer el conflicte. El joc s’hi desenvolupa d’una manera diferent que al menjador de casa i la vivència dels nadons —que poden arribar a ser tres a dins d’una tenda— emergeix a partir d’un descobriment autèntic de la connexió interior entre allò que es troben i allò que senten. Màgia pura.

I les mames i/o els papes? Per protegir la possible profunditat de l’experiència, els Desplegándose recomanen una política d’estricta no-intervenció, tret que sigui realment necessari. Acompanyar i observar els bebès des de fora, però respectant al màxim el seu procés i les seves decisions.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: El camping de las delicias

08/10/2021

Falta trobar-hi l'encaix

per Jordi Bordes

La instal·lació, que es va traslladar a darrera hora de la seu de Minyons a un centre públic veí, no va saber trobar l'encaix amb el tNT. El festival havia programat accions per a la canalla, TNT Kid, ja en l'època d ePep Pla a la direcció. Però ho havia fet en espais oberts perquè se'l trobessin i poguessin experimentar. Ara, any de Covid, impossibiitat aquesta operació. Realment, però, és bo que l'espai estigui en un lloc de calma però també és imprescindible que arribi als seu públic actiu. Sembla una bona fórmla que la canalla entri a través d'aquest món sensorial, al món de l'escena.

Poden semblar dos móns antagònics. Però no ho és tant. Al Camping de las delicias (que tndria el seu mirall en el festival El més petit de tots, que fa anys que es programa des de LaSala de Sabadell i s'exten per moltes ciutats de Catalunya) el temps juga a la velocitat de les hores distretes al menjador de casa. Però en aquestes igloos insòlites s'hi amaga una platja (amb el so del mar de fons) i espais per a paracticar la cuina, les construccions, jugar amb cotxes o deixar-e sorpendre pel tacte de la llana i els fils. és un petit món de sensacions acollidor, una mena de paradís (sense l'estranyesa dels personatges amorfs d'El Jardín de las delicias que, per cert, ja van escenificar els d'Aracaladanza a Pequeños Paraísos).

En aquest espai de calma, es comprova com la canalla respon als estímuls i també les dots d'explorador o de'observador de l'humà. I com la necessitat de tenir els pares a prop es va reduint a mesura que es descobreix que l'espai on es transita és amable, intrigant, plàcid. Tinguis mesos o 4 anys. Vagis amb germans, o amb companys d'escola bressol. O sol i acavbis trobant un referent que comparteix la curiositat pels estímuls que s'amaguen en l'interior de casa tenda de campanya. Senzill pe`ro eficaç i ben atemperat amb la vetlla dels dos responsabvles de l'espai.