El collar de la reina

Teatre

informació obra


Direcció:
Adrià Aubert
Intèrprets:
Arnau Puig, Marta Pérez
Escenografia:
Enric Romaní
Vestuari:
Maria Albadalejo
Autoria:
Ricard Farré, Arnau Puig
Sinopsi:

El collar de la reina és un dels escàndols més hilarants i descarats de la història, l’espurna que va provocar l’esclat de la Revolució Francesa i l’inici d’una nova època. 

El collar més valuós de tots els temps, una falsa comtessa, uns joiers estafats, un cardenal desplomat i un final de festa amb escàndol nacional inclòs. Aquests són els principals ingredients d’aquesta conxorxa que va tenir a Maria Antonieta i a Lluís XVI com a grans perjudicats, sense ni tan sols ser-ne conscients. 

Som lluny de la societat de Versalles de finals del XVIII, el món avança a una velocitat esfereïdora, però la corrupció i l’ambició semblen no passar de moda… més encara si tenim una societat en crisi i la joia més impressionant que ha existit mai enmig de l’enrenou.

Des d’un treball artesà i acurat ens endinsarem en aquesta farsa que ens té fascinats i que per primer cop es pot veure a sobre d’un escenari. Els dos actors representant tots els personatges de l’auca i el joc amb les convencions teatrals són el segell d’aquest espectacle que vol acostar a l’espectador a uns fets, que encara que costi de creure, són absolutament reals.

Una comèdia que comença amb aires de vodevil, es va enredant com un thriller endimoniat i acaba com un drama de conseqüències històriques!

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: El collar de la reina

14/07/2024

La saga continua

per Marc Sabater

El collar de la reina és la tercera entrega d’una saga teatral creada al Maldà que va començar amb Les dones sàvies de Molière (2016) amb Enric Cambray i Ricard Farré; i va continuar el 2021 amb El bon policia de Santiago Rusiñol amb Ricard Farré i Arnau Puig. En aquest nou fascicle l’aposta per la comèdia hi continua com també, i principalment, el joc teatral consistent en què dos únics intèrprets, Arnau Puig i Marta Pérez en aquest cas, interpretin tots els personatges de l’auca en un exercici de fregolisme en moments vertiginós.

La principal diferència amb els seus germans és que El collar de la reina no parteix d’un text preexistent degudament adaptat sinó que son els pares de la criatura, Farré i Puig, els que l’han escrit expressament per a l’ocasió en base a uns fets reals, una enganyifa de què Maria Antonieta va ser víctima amb una gran joia al centre i molts personatges desesperats a la perifèria. Es diu que l’estafa va minar tant la credibilitat de la monarquia absolutista francesa que cal comptar-la com un dels factors que van acabar precipitant la Revolució Francesa.

Sigui veritat o no, el cas és l’afer permet construir una peça que evoluciona de la comèdia fina al thriller però a la qual potser li manca una resolució més potent en ares a les expectatives que crea entre el públic. En realitat, però, l’espectacle no es basa tant en el que explica sinó en el com s’explica i des d’aquesta perspectiva no es pot negar que el text desplega la galeria de personatges i escenes que la saga necessita per mantenir la seva essència.

Arnau Puig i Marta Pérez encaren amb solvència el repte de multiplicar-se i transformar-se en temps rècord i hi responen amb un treball energètic de fons i de forma mantenint viva la flama dels dos espectacles precedents. Els ajuda un espai escènic molt ben resolt i més ambiciós i una direcció (d’Adrià Aubert i Carla Coll) generosa a l’hora de fer brillar els intèrprets i, sobretot, la fórmula que sustenta el que ja es pot considerar una autèntica família teatral.