El crèdit

Teatre

informació obra


Autoria:
Jordi Galceran
Direcció:
Sergi Belbel
Intèrprets:
Jordi Bosch /Pere Ponce, Jordi Boixaderas
Escenografia:
Max Glaenzel
Il·luminació:
Kiko Planas
So:
Jordi Bonet
Producció:
Bitò Produccions, S.L.
Sinopsi:

En el nostre civilitzat món, quan necessites diners vas al banc i demanes un crèdit. Si no te’l concedeixen te’n tornes cap a casa, capcot, pensant que les coses estan molt malament, que els temps han canviat, que el crèdit no flueix… Però potser avui no. Potser avui, quan et deneguin el crèdit no te n’aniràs cap a casa amb la cua entre les cames com un xaiet. Potser avui miraràs el director de l’oficina als ulls, posaràs les cartes sobre la taula i li diràs que avui ets tu qui té la paella pel mànec i que si no et dóna els diners penses emprendre mesures de força, mesures realment potents. Res violent, valgui’m déu, això no, però avui, si el senyor director no afluixa els quartos, iniciaràs una acció definitiva que convertirà la seva vida en una catàstrofe.

Crítica: El crèdit

14/07/2014

Avalat!

per Núria Cañamares

Jordi Galceran parteix d’una negativa per reafirmar-se com un grandíssim autor de comèdia. En aquesta ocasió, el detonant del seu nou èxit és la denegació d’un crèdit, uns diners vitals per qui els demana, tant que estarà disposat a fer el que sigui per aconseguir-los.

Si l’arrencada ja és bona, el que ve a continuació millora i millora a mesura que s’enreda l’acció. Situacions que podrien ser comunes, però que es transformen en surrealistes i carregades de comicitat. L’espectador segueix amb atenció el fil de la història preguntant-se i, puntualment també, endevinant en secreta satisfacció i abans que els personatges què passarà després. Excel·lent. Té ritme, humor, resulta proper, és intel·ligent i combina amb un còctel de primera la cruesa del sistema amb la capacitat humana de complicar-se l’existència.

Com es diu en un moment de l’espectacle, “els crèdits necessiten garanties” i és evident que aquest, escrit en majúscules, les té: no solament per un text que brilla sobre paper, sinó també pels dos actors (Jordi Boixaderas i Jordi Bosch) que el fan créixer sobre l’escenari seguint les pautes d’un altre gran avalador, Sergi Belbel. Claven el rol, el to, el gest, l’actitud, els tempos, els moviments... L’escenografia –bàsicament les cadires giratòries que queden a banda i banda de la taula de negociació– contribueixen a construir i parodiar aquest insòlit cara a cara entre client i banquer.

Si s’hi ha de buscar un però, esmentar que la primera part és molt més llarga que la segona i tercera, on es detecta certa inquietud per travar un desenllaç que estigui a l’alçada de la història. El repte s’assoleix amb una rodona traca final que arrenca sonores riallades entre el públic.

A tots aquells que es preguntin si serà un fenomen com ‘El mètode Grönholm’, dir-los que hi vagin, no en sortiran gens decebuts.


Trivial