Una carpa insòlita, enigmàtica i íntima, on es fusionen les formes angulars de la fusta amb les formes orgàniques de les mans que les manipulen. Figures i símbols en contínua transformació, capaços de submergir-te en històries que t'emocionen i et transporten. Senzillesa i poesia visual en una narració tan propera com universal.
Us imagineu un espectacle amb les figures del tangram? Això és el que fa Paco Hernández amb la companyia A2manos, un nom prou escaient per definir-se. Necessita poc més que les seves mans i savoir faire manipulant les set peces d’aquest popular joc per dibuixar una història. En el cas de ‘El cruce’ es tracta de la disjuntiva en què es troba un personatge en arribar a una cruïlla. Què passaria si agafés aquest camí? I aquest altre? I a partir d’aquí, via lliure a la imaginació...
És un format innovador que atrau per la seva originalitat, com també ho fa la Cia. Ytuquepintas amb la sorra i d’altres que s’atreveixen amb l’aquarel·la, per exemple. Un SÍ majúscul als impulsors de nous formats!
Hernández construeix tant per davant com per darrere del suport (un maletí o la pantalla il·luminada que hi ha a dins), ampliant-ne les possibilitats escèniques i aportant-hi recursos com un petit atrezzo o sons que emet ell mateix per dotar d’expressivitat el personatge forçosament pla i inanimat que crea del no-res. També juga amb el treball d’actor i puntualment s’anima a afegir-se instrumentalment a la banda que l’acompanya en directe. Una bateria, una guitarra i una trompeta que amenitzen en tot moment el muntatge, fresc i carregat d’humor.