El cuerpo como escultura

Nous formats

informació obra


Companyia:
XeviXaviXou
Intèrprets:
Xavi Estrada
Vídeo:
La Ferida
Caracterització:
Mad Rubber
Direcció:
Rosa Sánchez
Coreografia:
Rosa Sánchez
Sinopsi:

L’artista i performer Regina Fiz presenta una proposta que engloba tres intervencions: una instal·lació al Museu dels Sants, la presència d’un Unicorn passejant pels carrers d’Olot i les conferències performatives al Museu dels Sants. Tres intervencions mitjançant les quals s’estableix una comunicació entre el cos transformat, la naturalesa i les persones. 

La font d’inspiració és una peça de Rebecca Horn (Einhorn). I El cuerpo como escultura en movimiento és el títol de les conferències performatives que oferirà l’Unicorn cada tarda a l’espai de la instal·lació. Aquestes conferències són una contextualització del projecte i una explicació sobre la necessitat de treballar amb determinats llenguatges.

Crítica: El cuerpo como escultura

02/04/2016

Una presència explosiva que amaga la voluntat d'aquella provocació

per Jordi Bordes

Regina Fiz, tot i portar la boca tapada, insisteix en explicar-se, tant com pot, com va quedar-se atrapada en l'univers performàtic i conseptual de Rebecca Horn, fins al punt de reproduir (amb el permís de l'artista i el museu corresponent) un vestuari extrem, de gran contrast allà per on passa. La seva presència és provocadora perquè ho vol ser. Però no té la manera d'explicar a tota la gent que la retrata amb el mòbil pel carrer el per què de la seva acció. Ho vooldria fer però la imatge pot més que l'argumentació. El passeig (amb la conferència densa de contingut per a un grup reduït anterior) forma part de la culminació del procés de treball de l'artista a cada ciutat on treballa.  Per això, el Museu dels Sants d'Olot recull unes fotografies d'espais emblemàtics de la ciutat amb la icona d'aquest unicorn (en realitat un con posat al cap que, de lluny podria recordar el bec d'un ocell mentre empassa aliment o aigua. En laparticular cosmovisió d'aquest personatge/artista no hi concep la  possibilitat que quedi rastre documentat més que el vídeo. Les fotografies expposades, pel que sembla, les distribuirà a persones concretes amb les que ha col·laborat; no quedaran al fons de cap museu. és la seva manera de fer que l'art retorni els favor a la societat, shi impliqui i no quedi com un element d'especulació, o esnobisme cultural.

En aquest unicorn, en realitat, hi ha moltes capes a desvetllar que mai es velaran. Potser ja està bé que sigui així. Potser es faria molt més transversal si integrés en l'acció senzilla del passeig formes per revelar aquests misteris velats.