El funeral. Concha Velasco

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Concha Velasco, Emmanuel Medina, Irene Gamell, Pepe Ocio, Irene Soler
Direcció:
Manuel M. Velasco
Sinopsi:

Lucrecia Conti, l'actriu més important de el cinema, el teatre i la televisió d'Espanya,

ha mort. Assistim a el gran vetlla que el Ministeri de Cultura ha organitzat en el seu honor en un teatre perquè el públic pugui acomiadar-se de la seva admirada estrella. Els seus nétes Ainhoa ​​i Mayte posen ordre perquè les mostres d'afectes són immenses. També apareix Miquel, un cosí llunyà el parentiu real és desconegut.

Tot canvia quan els assistents queden tancats al teatre perquè el fantasma de Lucrecia s'apareix per acomiadar-se de res.

Ningú dóna crèdit al que succeeix. El fantasma ha assumptes per resoldre fins i tot amb el seu propi representant, Alberto Luján, que tracta de contenir com pot a la premsa que s'amuntega fora. La notícia està apareixent en tots els mitjans de comunicació, i tots els programes de televisió estan enviant unitats mòbils a el teatre per connectar en directe amb Lucrecia ... o el que queda d'ella.

No hi ha precedents d'una cosa així i Lucrecia va aprofitar a l'màxim aquest moment en què per fi se li presta l'atenció que mereix per solucionar, viva o morta, tots els seus problemes professionals i personals: des acceptar una sèrie de televisió en la qual fa de morta (sic), deixar que li facin un ninot de cera per al Museu de Ídem de Madrid o dir-li a una de les seves nétes si pot ennoviarse amb un noi a què tots el veuen certa semblança familiar ...

Tot això mentre està pendent que el públic no passi gana en aquest estoneta de "tancament" i oferint-los un meravellós show.

Perquè l'espectacle, fins i tot després de la vida sempre ha de continuar.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: El funeral. Concha Velasco

02/03/2020

Nimietats sense gràcia ni sentit ni coherència...

per Marc Sabater

El teatre és una cosa prou seriosa com per utilitzar-lo per prendre el pèl a la gent i fer-li pagar una entrada per veure un seguit de nimietats sense sentit ni gràcia com passa a El funeral, la (teòrica) comèdia que Concha Velasco va estrenar fa dos anys i amb la qual ha recalat al Teatre Borràs de Barcelona. Amb tots els respectes que mereix una gran i veterana actriu com Velasco, cal dir que El funeral és un autèntic despropòsit que li fa un flac favor a la seva carrera i, pitjor encara, a la seva dignitat.

I això que damunt del paper, l’argument pot semblar fins i tot atractiu: una gran actriu, Lucrecia Conti, ha mort i el Ministeri de Cultura li ha organitzat una vetlla en un teatre per tal que els seus fervorosos seguidors se’n puguin acomiadar. És un bon plantejament per una comèdia que parli sobre la mort, la vanitat de l’artista i el showbusiness i, de fet, el text –escrit i dirigit pel fill de Velasco, Manuel M. Velasco— sembla voler endinsar-se en aquests camins. Però no ho aconsegueix i es queda al nivell d’aquelles obres de final de curs que mai s’arriben a representar per ridícules.

Així les coses, El funeral és un seguit d’acudits sense cap ordre ni concert ni coherència enmig dels quals Velasco es mou fent el seu propi xou completament aliena al que passa en escena i suposant que els espectadors l’adoren i, en conseqüència, rebaixaran a nivell zero la seva intel·ligència. La resta d’actors estan pèssimament dirigits, situats en aquella tessitura interpretativa infantilitzada que busca constantment el públic per la via de la tonteria. No cal ni parlar de l’escenografia o el vestuari, en línia amb el desgavell general...

En fi, que l’única cosa que justifica El funeral és l’acte d’amor materno-filial o viceversa que suposa que un fill dirigeixi la seva mare després que aquesta, per més inri una gran actriu com Velasco, li encarregui un muntatge.  Absolutament res a dir en aquest aspecte. Respecte màxim per a aquesta circumstància, de veritat. Tot i que potser no caldria haver-la socialitzat a vint-i-pico euros l’entrada, francament.