El gat amb botes

Familiar | Musical

informació obra


Adaptació:
Aitor Rodero
Composició musical:
Eloi Ortells
Intèrprets:
Alícia Olivé, Gerard Flores, Damià Capella, Aina Gomis, Pep Munné
Coreografia:
Alícia Olivé, Aina Gomis, Al%EDcia%20Oliv%E9
Il·luminació:
Carles Lucena, Pitu Navarro
Escenografia:
La Petita
Companyia:
Companyia La Petita
Vestuari:
TNC
Direcció Musical:
Ernest Fuster
Direcció:
Marc Miramunt
Autoria:
Roberto Santiago
Sinopsi:

Una vegada hi havia un moliner que... O espereu! El moliner no és important per la nostra història. Bé, ho és només fins a cert punt. Qui és realment important és el gat que el moliner va deixar en herència al seu fill petit, mentre que als altres dos fills els deixà el molí i un ase amb els que podien guanyar-se la vida. Un gat ple d'enginy que commogut per la pobresa del seu nou amo durà a terme tot un seguit de proeses dignes dels més grans herois de les històries més èpiques. Enredarà reis, enamorarà princeses, vencerà ogres i aconseguirà regalar felicitat i riquesa al seu amic humà. I no, no us estem enganyant. Potser us pregunteu què en traurà ell? Ell és feliç dormint, menjant i caçant algun ratolí de tant en tant.

Una comèdia musical amb cinc actors en escena que, de manera lúdica, desperta la imaginació, el ritme i la solidaritat dels més petits.

Edat recomanada: a partir de 4 anys. 

Crítica: El gat amb botes

20/04/2015

La companyia de nova creació La Petita debuta amb aquest espectacle amb un personatge universal que porta currículum garantit

per Andreu Sotorra

Potser aquest és un dels contes populars que ha estat més adaptat, versionat, il·lustrat i retocat, ja sigui en suport d'àlbum il·lustrat, adaptació teatral, pel·lícula de dibuixos animats o versió cinematogràfica, la més recent, la pel·lícula per ordinador en 3D i IMAX, 'Puss in Boots' (EUA, 2011), amb guió de Tom Wheeler i direcció de Chris Miller, que és, a més, un spin-off de la saga de pel·lícules de 'Shrek 2'.

La companyia teatral de nova creació La Petita debuta, doncs, en aquest primer espectacle amb un personatge universal que porta un currículum garantit i que pràcticament és conegut per tots els primers espectadors. Que sigui una nova companyia, no vol dir que els seus integrants acabin d'aterrar a l'escenari perquè tots ells han intervingut en altres espectacles, tant de caràcter familiar com per a espectadors en general. (...)

La companyia supleix les imatges amb una narració àgil que, iniciada amb el pròleg d'un pianista blanc immaculat davant també d'un piano blanc —que sembla que només visualitza el Gat amb Botes gràcies als poders que li ha atorgat la llegenda ancestral— acaba passant el relleu al protagonista del conte, que és qui té bona part del text al seu càrrec i que resol, amb una dicció molt neta i entenedora i un suggerent i constant moviment coreogràfic, propi d'un gat entremaliat, l'actriu Alícia Olivé. I enriqueix alguns dels passatges amb màscares (la del gat, la del gos, la de l'ogre, un vestuari canviant i adequat a cada registre, titelles per representar algunes de les bèsties que caça el gat, i un parament escenogràfic de veles desplegables que permeten un joc d'ombres xineses en algunes escenes). (...)