El gos

informació obra


Direcció:
Albert Arribas
Intèrprets:
Albert Pérez , Albert Prat
Escenografia:
Silvia Delagneau
Vestuari:
Sílvia Delagneau
So:
Lucas Ariel Vallejos
Sinopsi:

En una plujosa tarda d’estiu, un jove es presenta a la casa d’un antic professor d’institut per retornar-li un gos que ha trobat pel carrer. Aquesta visita imprevista, propiciada per l’animal, serà el detonant perquè tots dos desconeguts s’embarquin en un inquietant acostament que trasbalsarà les seves existències.

 

Després d’El jardí —nominada a dos Premis de la Crítica, com a millor interpretació femenina ex aequo i millor direcció—, Albert Arribas torna a capbussar-se en el fascinant univers oníric de Lluïsa Cunillé, aquesta vegada amb un thriller psicològic sobre la masculinitat, protagonitzat per Albert Pérez i Albert Prat.

 

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: El gos

05/01/2024

Arribas es doctora al univers Cunillé

per Pep Vila

Un escenari gairebé nu, una catifa, una cadira..i dos homes que es troben, i és que un ha trobat al carrer el gos de l’altre i li porta. S’havia perdut l'animal? L’amo li havia obert la porta per què marxés? Primera incògnita a resoldre d'aquesta mena de thriller tenebrós i fascinant alhora. Es una trobada tensa però alhora tranquila, per què potser cadascun d'ells sap d'on ve i quin és el seu destí. I parlen. I cada cosa que diuen fa pensar al espectador, les paraules reboten en el seu cap i ens fan trontollar. Bon inici!

Mentrestant a l’escenari continua aquesta mena d’enfrontament que recorda a Ibsen, a Beckett, i fins i tot al Mankiewicz cinematogràfic de “La huella”...encara que l'autoría és de Lluisa Cunillé. Però també s'afegeix a la festa Albert Arribas, que ha agafat el testimoni de Xavier Albertí, anterior parella professional de la Cunillé a l’hora de teatralitzar les seves obres.

I Arribas supera a Alberti en l’,endinsament en l’univers Cunillé. Tant és així.que en alguns moments li dóna la volta i el cargola una mica més, sobretot pel que fa al pas de la primera part a la segona, difícilment d’entendre als primers instants, però atractiu de seguir al.mateix temps si aconsegueixes entrar. Evidentment, cal un esforç, res se'ns dona mastegat i això s'aplaudeix.

Seguir i admirar l’univers Cunillé, per qui no la conegui, requereix paciència i sobretot una mentalitat oberta. Cada cosa que diu pot ser interpretada de diverses maneres. O fins i tot no ser interpretada. Fins i tot hi ha moments que no s’entén res, però sincerament us diré que fascina. Es un món on es diuen poques coses però a la vegada es diu molt, i el que no s”arriba a dir es pot intuir.

Però per què l'espectacle sigui complert cal una bona actuació al darrera, i en aquest sentit parlem de dos actors extraordinaris, els dos Alberts, en Prat i en Pérez, dirigits pel tercer Albert, l'Arribas. Tots tres formen una societat molt reeixida.

Als dos primers no els descobrirem. Pérez sempre ens delecta, i ja fa temps vaig escriure que qualsevol obra amb ell m’agrada més, i insisteixo. Pàlid, demacrat, mirada profunda...senzillament ens captiva. I pel que fa a Prat, ara allunyat de la Ruta 40, també deixat i pàlid, es deixa anar i en la.segona part ens obsequia.amb un monòleg de traca i mocador. Una de les millors coses que podem dir de “El gos” és que ens quedem.amb ganes de més. L’altre és què senzillament no us la perdeu, "teatre del bo".