El guardaespaldas

informació obra



Sinopsi:

Frank Farmer, ex agent del Servei Secret, és contractat per a protegir la superestrella Rachel Marron d'un assetjador desconegut. Cadascun sap que esperar de l'altre. El que no esperava era enamorar-se

Crítica: El guardaespaldas

23/12/2021

Espatlles destapades

per Jordi Bordes

Cal celebrar i aplaudir el treball de Mireia Mambo que es posa a les espatlles tota la companyia per defensar l'espectacle en clau de musical. Segurament, l'error d'inici és de títol: perquè en un musical el protagonista s'ha de desplegar. I el guardaespatlles (de la pel·lícula i també del musical) és un personatge reservat. La peça arriba amb la imatge de gran format quan, en realitat es tracta d'una peça amb un notable desplegament de focus i una interessant tarima en rampa que va variant la seva verticalitat per`ni hi ha músics en directe ni tampoc un gran cos de ball. I significar el tumult de la festa en què la cantant surt per cames amb la por que algun fan executi l'amenaça dels anònims és prou ridícula. Diferent, seria si s'integrés el públic com a part de la festa (com, en part, es fa a la gala dels Òscars). Peròl'acció és pobra, trista i desangelada.

On més pateix l'obra és en les escenes d'acció. Un altre cop, voler reproduir el guió del film en un escenari buit és molt trist. En canvi, sí que troba una sortida imaginativa en l'escena que el guardaespatlles convida a l'estrella. En comptes de fer-ho amb un juke box, la porta a un karaoke. Així, es treu un recurs més per a la cançó. Tot i que la posada en escena (amb uns actors que distreuen del focus dels protagonistes, sense cap motiu aparent, torna a demostrar una direcció poc encertada.

El guardaespaldas té les cançons mítiques amb una interpretació notable i de defensar el tros a cada pam de Mireia Mambo. Té una coreografia amb un cos de ball, de vuit esculturals ballarins i ballarines amb somriure permanent i poca roba per ensenyar pectorals (ells) i llargues cames (elles). El públic surt content de la festa, de sentir les can+çons que coneix i que el guió no s'hagi traït. tot aixìò hi és. Però falta l'espectacularitat d'un musical que ha de ser ambiciós per defensar amb garanties un títol mític del cinema. I no calen només diners a la producció, el que més es troba a faltar són idees que sàpiguen traslladar l'aventura, l'acció, la intriga i el romanticisme de la gran pantalla a l'escenari.