Fa uns set anys que ens va visitar el Ballet
de Monterrey amb un programa molt variat que incloïa un repertori mixt amb obres
d’estil clàssic com Don Quixot i el pas a dos de
Diana i Acteon, i altres d’estil contemporani creacions de Jorge Amarante,
Vicente Nebrada i Luis Serrano, el llavors director de la companyia i autor de
la versió coreogràfica que ens ocupa i que va crear a partir de l’original de
Marius Petipa i Lev Ivanov.
Des de fa un any i mig el Ballet de Monterrey
està dirigit per José Manuel Carreño, artista que pertany a una saga de
ballarins cubans reconeguts per la seva notorietat, i que mostra el desig d’impulsar
els ballets clàssics de repertori per davant de creacions contemporànies.
Aquest canvi de gir en la programació ja ha proporcionat un augment de públic
en el seu país i en les gires que realitzen per Sud-america i Europa.
Una de les particularitats i el millor encert
del muntatge és la de presentar una versió reduïda de l’obra original. Luis
Serrano ha eliminat fragments de transició i escenes de pantomima, habituals en
ballets del segle XIX, per oferir una
versió de dos actes, en lloc dels quatre originals.
Això permet que el primer acte inclogui la
celebració de l’aniversari del príncep Sigfrid en un dels jardins del castell a
la qual acudeixen joves donzelles per tal que el príncep, sota l’exigència de
la reina mare, en triï una com esposa.
La segona escena d’aquest acte ens situa al llac on el Princep va amb
una ballesta a caçar signes i es troba en la màgia de veure’s davant de joves
noies que han estat transformades en cignes sota el malefici d’un malvat
bruixot. L’amor entre el príncep i Odette, cigne blanc, és inevitable.
El coreògraf cubà, Luis Serrano ha condensat
en el segon acte la festa on el príncep haurà d’escollir esposa, i on apareixen
el bruixot i Odile, protegida de l’embruixador i impostora de Odette. Sígfrid cau en la trampa i jura amor etern a
Odile, el cigne negre de la història. L’acte acaba al llac on el príncep conscient
de l’error demana perdó a Odette. La
parella d’enamorats es llença al llac i aquest acte d’amor trenca el malefici
fent que el bruixot Rothbart mori i les noies-cignes siguin alliberades.
La versió que ofereix el Ballet de Monterrey
és correcta quant a estic tècnic i interpretatiu. La voluntat que hi posen els
ballarins, tant els que componen el cos de ball com els rols principals és
lloable i salven les dificultats de ballar en un espai reduït.
El fet de simplificar el ballet i presentar
només les variacions i passos a dos més populars, les que s’han salvaguardat en
el transcurs dels anys, fa que el muntatge resulti àgil i gratificant.
El rol de Odette i Odile va ser interpretat
per Junna Ige, ballarina japonesa que a última hora, per una petita lesió, va haver de reemplaçar Olivia Quintana.
Segurament, aquest fet va contribuir a fer que la ballarina patis alguns desajustos
en la seva interpretació, si bé va saber defensar els diferents matisos que
exigeixen els rols del cigne blanc i del cigne negre.
Yoel Carreño, també membre de la saga cubana i
actual ballarí del Ballet Nacional de Noruega, apareix com artista convidat del
Ballet de Monterrey. Sens dubte, Carreño va ser el millor intèrpret de l’obra exhibint
l’estil notable de l’escola cubana que ell materialitza mitjançant una bona elevació en
els salts i seguretat en els girs.
