Sens dubte els ballets clàssics venen. Títols
com Giselle, La Bella Dorment, El Trencanous
atrauen el gran públic, i això es va fer palès a la funció del divendres dia 9,
que sense ser nit d’estrena el teatre oferia una bona ocupació. Per què
succeeix aquest reclam? Doncs perquè darrere d’aquest ballet hi ha una tradició
de segles i perquè les històries que narren ja són prou conegudes pel gran
públic i, no ens enganyem, sembla que encara agrada el fet que prínceps es
casin amb princeses i que part d’aquestes històries d’amor succeeixin entre
essers de mons terrenals i eteris. Això sense oblidar l’habitual presència d’un
malvat o malvada que intentar estroncar la història.
En una nova visita a Barcelona i per celebrar els seu
25è aniversari, el Ballet de Moscú
ofereix dues obres: El llac dels cignes,
el ballet més popular, al costat del de Giselle,
i El Trencanous, que estarà en
cartellera del 14 al 18 de maig.
Al contrari de l’agradable sorpresa que va
provocar el Ballet Yacobson
amb el seu Llac dels Cignes,
presentat el gener passat al Gran Teatre
del Liceu, el Ballet de Moscú
pertany a una categoria inferior i es queda molt limitat a l’hora d’interpretar
una de les obres que requereixen una bona tècnica i un determinat estil dramàtic,
qualitat aquesta última que va quedar reduïda a unes simples i exagerades
gesticulacions, especialment les que provenien dels personatges de la cort, i
sobretot les del Princep
Sigfrid, doncs el ballarí que encarnava aquest rol, Alexis
Terentiev,
va ratllar la cursileria.
El director artístic Timur
Fayziev
ha fet una versió reduïda de l’original, basada en la coreografia original d’Ivanov
i Petipa,
a la vegada que ha suprimit i ha alterat l’ordre d’alguna variació. Això fa que
el muntatge guanyi amb agilitat i no decaigui el seu bon ritme, fet que hi té
molt a veure la coneguda música de Tchaikovsky.
El millor d’aquesta modesta producció és l’elenc femení. El seu nivell tècnic
manté la categoria amb la qual sempre s’ha reconegut l’escola de ballet russa,
i per això, els “seus
cignes” van construir una de les millors imatges de la funció. Per part seva,
Cristina Terentiev,
curiosament dona a la vida real de l’Alexis,
va oferir una ajustada interpretació del doble personatge d’Odette
i Odile,
exhibint tenir un bon gir i equilibri.
