El llac dels cignes - Ballet Nacional de Moscou

Dansa

informació obra


Direcció Musical:
Orquestra Simfònica de Sant Petersburg
Coreografia:
Marius Petipà
Direcció:
Empar López
Autoria:
Xavier Monsalvatge
Sinopsi:

El Gran ballet per excel·lència.

Una captivadora història d’amor (un príncep, una bonica jove transformada en cigne pel conjur d’un bruixot, un engany mortal...), el virtuós doble paper d’Odette/Odile, la força de la música de Tchaikovski, i un dels més grans pas de deux del repertori del ballet, converteix "El llac del cignes" en una experiència única.

Un romàntic entorn, una coreografia espectacular i una inoblidable història d’amor condemnada es combina per fer de "El llac dels cignes" un autèntic ballet clàssic, aclamat pel públic de tot el món.

Més de 40 ballarins en escena, aquesta sumptuosa producció del Ballet Nacional de Moscou amb l'Orquestra Simfònica de Sant Petersburg capturen tota la bellesa i el drama de l'autèntic ballet romàntic, un clàssic atemporal que apel·la a qualsevol generació.

Crítica: El llac dels cignes - Ballet Nacional de Moscou

02/01/2015

Hagués pogut ser molt millor

per Montse Otzet

Seguint la tradició de les festes nadalenques, en quant que aquestes dates teatres d’arreu del món programen ballets clàssics, aquests dies es pot veure al Gran Teatre del Liceu El llac dels cignes, sens dubte un dels ballets de repertori més popular, junt amb Trencanous i La bella dorment. Com va passar el dia 1 de l’any passat i també sota l’organització de Promoconcert, el teló del Liceu s’aixeca per donar pas a una història protagonitzada per èssers humans i eteris, fet en el qual radica la principal característica dels ballets del segle XIX. Personatges de cort es relacionen amb noies-cignes i transiten per un contingut dramàtic, on no hi està absenta la pantomima, oferint, també, una demostració d’estil acadèmic romàntic en els dos actes de “ballet blanc”.

Si bé l’any passat vaig aplaudir les qualitats del Ballet Yacobson de Sant Petersburg per la interpretació que va fer de El LLac dels Cignes, no puc dir el mateix del Ballet Nacional de Moscú, doncs a excepció d’unes determinades intervencions, la representació resulta plana i sense l’estil que requereix l’obra. Per la seva banda, la interpretació tècnica i de virtuosisme no va més enllà d’una execució correcte, fet que contribueix que el resultat sigui fred i al reclam  d’una dramatúrgia que faci palpable la personalitat de cadascun dels protagonistes de l’obra.

Acompanyats per la Orquestra Simfònica de Rostov, la mateixa que vàrem escoltar l’any passat, si bé en aquesta ocasió sota la batuta d’Andrey Ivanov, però amb les mateixes carències pel que fa a la percussió i instruments de vent, el Ballet Nacional de Moscú ofereix la versió del Llac dels cignes de Tchaikovsky i Marius Petipa en la qual destaca una poc més que acceptable Irina Adilova, en els rols d’Odette-Odile. En contra, és d’aplaudir la bona interpretació de Kanat Nadyrbek i Zaza Gogaladze, en els papers de bufó i de ballarina espanyola, respectivament. Quant a Evgeny Kuchvar, en el rol de príncep Sigfrid, per molt bona planta que tingui no aconsegueix convencer ni de la seva alegria, ni del seu patiment.

Llàstima, esperem que l’aixecada de teló del dia 1 de l’any vinent sigui millor que la d’aquest.