El llop ferotge

Teatre

informació obra


Direcció:
Marc Hervàs
Intèrprets:
Clara Dalmau, Jordi Hervàs, Ares Piqué
Interpretació musical:
Ildefons Alonso
Vestuari:
Martí Doy
Il·luminació:
Nick Hersh
Escenografia:
Martí Doy
Sinopsi:

El llop ferotge ha estat caçat! Després d’haver-se menjat la caputxeta, l’àvia, sis cabretes i gairebé tres porquets, ha d’enfrontar-se a un judici popular, en el qual declararan les mares d’aquests personatges. Quin serà el veredicte? És realment culpable, o potser senzillament tenia molta gana?

Crítica: El llop ferotge

20/05/2023

El llop afamat i fràgil

per Jordi Bordes

El príncep Totilau ha volgut donar una oportunitat al llop ferotge. Quan tots els contes l'executen en exercici de legítima defensa, ara, la companyia l'ha dut a judici. Prou escanyolit i amb unes dents més aviat gastades de menjar rampoines seu al banc dels acusats. Al judici, la mare de les set cabretes, un forner (que es veu forçat a regalar-li farina), la mare de la Caputxeta Vermella, i la mare dels tres porquets narren la voracitat del llop. Quan veu carn fresca perd tot sentir de negociació i s'hi abraona sense compassió.

El judici és a l'escenari i la reproducció dels contes clàssics es visionen a través del castellet, amb l'habitual joc de proporcions (reals i titelles) de la companyia (Mare Terra, Sis Joans). Els personatges, de màscara, que fan caricatura de la grandiloqüència dels pares construeixen un quadre còmic, i passen la moviola dels quadres clàssics amb molta celeritat (tota la platea en sap prou el desenllaç). L'obra parteix de l'evidència de la culpabilitat del llop però va obrint un punt d'empatia cap a un animal carnívor, que es converteix en l'ase dels cops.

Roger Bernat va voler fer un judici a Hamlet (Please, continue) amb jutges, fiscals i advocats reals. Volia saber si el personatge dramàtic de Shakespeare tenia defensa pel seu comportament. L'heroi ja no ho era tant, al banc dels acusats. Ara, El Príncep Totilau situa el mateix lloc al llop i en descobreix la seva vulnerabilitat. Un desmai inoportú en plena declaració porta a una resolució, a priori, inesperada. El jurat popular que l'havia linxat abans d'escoltar la seva defensa acceptaria de grat la sentència del jutge, magnànim, fent bona la tesi de Sant Francesc d'Assís amb el germà llop.

La forma teatral (i de limitació de repartiment) fusiona papers. La dona de la neteja del jutjat també fa de secretària, i, en part, de fiscal. I encara comparteix l'àpat generosament amb el jutge. L'advocada defensora també es transforma en la mare de les cabretes, per exemple. I el jutge es transvesteix en mare dels tres porquets i en caçador de gatell fàcil a la caça dels endrapa xais i moltons. És una divertida confusió com, ara que la Caputxeta doni el cistell al llop perquè superi la gana amb una generosa filera de botifarres, sense que cap porc veí se n'esglaïi. Realment, l'animal més voraç de la Terra és l'humà i la seva ambició.