El mausoleo

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Julio Alonso, Jerry Adam
Dramatúrgia:
Jordi Diamant
Direcció:
Joaquin Daniel
Sinopsi:

Un youtuber de 35 años y su hacendado y excéntrico padre, se encuentran tras un año sin verse, para tratar de resolver un asunto familiar urgente.

Crítica: El mausoleo

26/06/2017

tard o d'hora sol passar...

per Josep Maria Viaplana

Obra de microteatre, El Mausoleo ens enfronta, a mesura que va avançant, a una realitat que es dóna en moltes famílies: el pare es fa gran, i és el propietari del patrimoni familiar, mentre sigui viu! Reclòs en una ‘residència’ per a gent gran, amb alguns signes d’envelliment també intel·lectual (malgrat que comença amb una partida d’escacs a una tablet), rep la visita d’un dels seus fills, amb una missió encarregada pels altres germans…

Amb un gran realisme la trobada i la relació, que sempre té un punt d’amor però també d’aquella mena d’excés de confiança entre pares i fills que fa temps que ja no conviuen, però que han de veure’s per un afer determinat. Aquest no és altre que uns terrenys, que caldria posar en venda, però que necessiten la signatura del pare, actual propietari. Bona també la confrontació (digues-li comparació) entre generacions, al costar-li al pare entendre què és un YouTuber i que pugui guanyar-se la vida filmant-se dient coses divertides. De fet les coses tampoc li van tan bé. I els temes personals es barregen inevitablement amb els negocis…

Ben escrita, ben dirigida i prou ben interpretada (especialment el pare, però a bon nivell tots dos) el seu gran mèrit és poder-nos posar al davant una situació que sovinteja, en només 15 minuts, i sense caure en maniqueismes ni simplificacions. Al capdavall, la relació entre pares i fills (mares i fills, mares i filles, pares i filles….) mai ha estat fàcil de reflectir en un escenari, i encara menys si hi ha diners pel mig.