El mirall de les formigues

Familiar

informació obra


Dramatúrgia:
Giorgio Pupella, Joëlle Noguès
Composició musical:
Victor Betti
Vídeo:
Pierre Noguès
Il·luminació:
Myriam Bertol
Escenografia:
Delphine Bailleul, Joëlle Noguès, Giorgio Pupella
Traducció:
Toni Rumbau
Intèrprets:
Giorgio Pupella, Victor Betti, Cyril Deguilhem
Autoria:
Inqmar Villqist
Direcció:
Pavel Bsonek
Sinopsi:

Un espectacle que parla, amb humor i frescor, del món que ens rodeja, marcat pel ritme del temps que va passant, de les quatre estacions, del passatge del dia a la nit, amb malícia i impertinència. L’escriptura escènica resta oberta i en suspensió posant en evidència els efectes fulminants de la paraula i de les seves ressonàncies. Un titellaire rondinaire, un músic somniador i un manipulador de fils són els guies maliciosos de l’espectacle.

“Els haïkus impregnen la temporada de dolçor i raresa. Marionetes, objectes, projeccions, actors i un univers musical que dialoguen amb gran llibertat. La Compagnie Pupella-Noguès introdueix la poesia en els timpans de tots els nens. L’escenografia és d’una riquesa remarcable. Tot és maco, i precís al mateix temps. Aquest espectacles és una joia, ple d’intel·ligència, de malicies, de simplicitat i de sinceritat”.

Crítica: El mirall de les formigues

21/12/2015

Petita 'cucada de gourmet'

per Víctor Giralt

Amb el final d’any l’ Arts Santa Mònica ha estat escenari de diversos espectacles de titelles, triats per Toni Riambau, titellaire expert i director del Malic fa uns anys.  Caldrà estar a l’aguait, perquè la iniciativa podria convertir-se en un futur  festival de titelles de Barcelona, o almenys aquesta és la intenció. Val a dir que tant interessant era la tria d’espectacles (nacionals i internacionals), com l’exposició, impagable, ‘Figures del desdoblament’, que a data d’avui encara es pot visitar.

Entre els espectacles internacionals hi havia aquest ‘El mirall de les formigues’, un petit (40 minuts)  i íntim muntatge del país veí especialment adient per als més menuts, jo diria que en la franja dels 3, 4 i 5 anys. Un suggeridor passeig per les quatre estacions, ambientat a partir de petites escenes protagonitzades per titelles, majorment de tija (un gat, 4 granotes, un senyor que va en tren...). Un manipulador i dos ajudants, un dels quals, a més, serveix la banda sonora amb percussions i guitarra, són els integrants d’aquesta companyia francesa,  Pupella-Nogués. Les projeccions creen un univers poètic entranyable, amb la dosi de màgia que manté els petits en suspens. La única pega que vaig trobar és que, en ser uns quants haikus l’ únic fil narratiu textual, el conductor hauria d’haver-los memoritzat millor en català...sovint els havia oblidat i els deia en francès o italià, dificultant la comprensió dels petits. Un detall menor, en tot cas, per un muntatge simpàtic, una petita ‘cucada de gourmet’.