El molinet màgic

Familiar

informació obra


Composició musical:
Ferran Gonzàlez
Intèrprets:
Mariona Campos, Olga Fañanàs, Marc Miramunt, Esther Pérez-Ferrer, Xavi Soler
Direcció:
Gerard Nicasi
Autoria:
Rondalla popular universal, Hans Christian Andersen
Vestuari:
Jose Carrasco
Il·luminació:
Francesc Campos
Coreografia:
Esther Pérez
Companyia:
Xip Xap
Sinopsi:

En Yunan és un home que, per circumstàncies adverses,  és molt pobre. I malgrat els esforços, les coses sempre li acaben sortint malament.  

En Yunan té un germà que és ric. Al germà no li falta res i si volgués, podria ajudar-lo a sortir de l’'atzucac en què es troba. Però aquest només li dóna excuses que no tenen altre finalitat que treure'l del davant.

Sembla que no hi ha sortida pel nostre pobre protagonista.

Però la sort, que és capritxosa, provoca una trobada fortuïta amb una velleta que li parla d'un molinet que concedeix tots els desitjos.

Després d'una visita nocturna a la part més profunda i misteriosa del bosc, aconsegueix el preuat objecte que pot posarà a la seva desgràcia … i despertarà la cobdícia del germà i l'enveja del poble sencer.

Com acabarà "el molinet màgic", que tant de bé podria fer-nos, al fons del mar, molent sal inútilment? Aquesta és la història que avui hem vingut a explicar-vos.

Crítica: El molinet màgic

18/02/2015

El rerefons del conte explora l'afany de poder d'uns i la generositat dels altres

per Andreu Sotorra

 Aquesta rondalla, que diuen que té els seus orígens en un antic poema dels trobadors nòrdics, 'La cançó de Mill' o 'La cançó de Grotti', dins de la sèrie 'Edda poetica', va ser recollida aquí pel folklorista Joan Amades, el 1953, en el recull 'Les 100 millors rondalles populars', reeditat posteriorment en diferents edicions i de la qual parteixen diverses versions en col·leccions per a primers lectors com la de Francesc Boada, amb il·lustracions de Picanyol, dins de l'Editorial La Galera (1979 i posteriors) , o la de Núria Font, amb il·lustracions de Cristina Losantos, dins de l'Editorial Cruïlla, el 2000, amb el títol 'El molinet de sal', un títol que adopten algunes edicions modernes i que té la seva justificació perquè és precisament la sal l'element que tanca la moralitat de la rondalla que, en llenguatge popular, podríem resumir així: Qui cobeja tot el poder acaba fent salat.

L'adaptació teatral de la companyia La Trepa manté el conflicte més primitiu, entre dos germans, un de ric i un de pobre. D'altres versions parlen de dos veïns amb l'enveja de l'un per l'altre. En aquest cas, l'espectacle musical de La Trepa, que ha dirigit Gerard Nicasi, situa la trama en un indret oriental on, com en molts altres indrets, també s'aprofita el conte per buscar una resposta popular al fet científic que l'aigua de la mar sigui salada. (...)