El Otro

Teatre

informació obra


Companyia:
Teatro Niño Proletario
Direcció:
Luis Guenel
Ajudantia de direcció:
Francisco Medina
Vestuari:
Catalina Devia
Escenografia:
Catalina Devia
Il·luminació:
Ricardo Romero
So:
Jaime Muñoz
Vídeo:
Carolina Sánchez
Intèrprets:
Gretha Nilson, Julieta Figueroa, Paola Lattus, José Soza, Eduardo Soto, Rodrigo Velásquez, Daniel Antivilo
Adaptació:
Teatro Niño Proletario
Estrena:
Estrena
Sinopsi:

Darrer treball d’aquesta companyia xilena que porta la seva mirada cap als llocs més marginals i cap als éssers més anònims i que ens va oferir el seu site specific El olivo a FiraTàrrega 2011. En aquest nou espectacle plantegen una història de gran impacte emocional, en la qual els protagonistes són els pacients d’un psiquiàtric, a través dels quals es basteix una alegoria de l’amor-passió com a veritable insensatesa i on la vida es mostra amb els seus colors més radicals i sincers. Un relat inspirat en el llibre El infarto del alma de Paz Errázuriz i Diamela Eltit, construït com una successió d’escenes quotidianes que intenten aproximar-se a la temàtica de la supervivència afectiva en els nostres dies.

Amb el suport de Consejo Nacional de la Cultura y las Artes de Chile (FONDART), Ministerio de Relaciones Exteriores de Chile (DIRAC), Centro Cultural Estación Mapocho, Festival Cielos del Infinito.

Crítica: El Otro

06/09/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Maite Guisado

Si voleu un espectacle absolutament impactant, torbador, commovedor, aneu a veure aquest treball de la companyia xilena Teatro del Niño Proletario, que ja van ser ser a la Fira ara fa dos anys amb El Olivo, una peça també punyent però bastant menys ombrívola.

El director Luis Guenel i la seva companyia plasmen amb estremidor verisme la sala d’un psiquiàtric (només malalts i un espai més que nu, miserable) per parlar, pràcticament sense text, de l’amor i l’amistat entre persones dements, al marge absolut de la societat. Per mostrar com ens costa exposar els sentiments i més tractant-se d’aquesta gent psicòtica, compulsiva, deforme, obsessiva, impúdica, violenta, mancada...

Per què entrar en aquest món de persones a•llades i precisament des del vessant afectiu? Potser perquè quan sortim de veure l’obra valorarem més les persones que estimem i que ens estimen. Sigui com sigui, a cada espectador se li remourà alguna cosa per dins, un recorregut interior que pot passar pel rebuig, el desconcert, la por, el plor i sobretot la tendresa. Perquè d’entre tot plegat sobresurt la tendresa.

Per treballar El otro s’han inspirat en el llibre de fotografies El infarto del alma, de Paz Erràzuriz i Diamela Eltit, retrats al voltant de l’amor fets a l’hospital psiquiàtric de Putaendo, el més gran de Xile. Quan s’acaba l’obra, es pot visitar una exposició d’algunes d’aquestes fotos. Idoni l’espai Les Sitges per a aquest muntatge, com sempre amb aquesta companyia, de molta proximitat amb els escassos espectadors que caben a la sala.