El perico tumba a la paloma

Nous formats

informació obra


Intèrprets:
María Cecilia Sánchez
Composició musical:
Dani Boom
Escenografia:
Marcela Caldas
Text:
Marc Caellas i Roberto Saviano
Producció:
Festival TNT-Terrassa Noves Tendències, Marc Caellas
Autoria:
Ever Blanchet, David Corral
Direcció:
Miquel Murga
Sinopsi:

Una obra sobre la cocaïna, el seu consum, els efectes, els noms, l’imaginari construït al voltant de la pols blanca. Una creació escènica sobre la guerra contra les drogues, la prohibició de la droga, la seva legalització, on s’amaga, per què s’amaga. La cocaïna mou el món, salva bancs de la fallida, és el negoci més rentable.

Si l’or va determinar l’economia política de les colònies espanyoles tot permetent l’enlairament del capitalisme i la seva acumulació originària, és la cocaïna (o, més ben dit, la prohibició imposada pels Estats Units) la que dóna forma a l’economia mundial en l’actualitat. No parlar de la cocaïna, no exhibir-la, és continuar la mateixa negació de la realitat que té lloc en relació amb l’esclavitud. Com l’or, la cocaïna està imbuïda de violència i cobdícia, d’una brillantor que put a transgressió. Si el capitalisme esdevingué narcocapitalisme, llavors és el moment de la narcocultura.

Crítica: El perico tumba a la paloma

02/10/2016

Conferència denúncia sobre la legalització de la droga

per Jordi Bordes

La coca és un element que masteguen habitualment els visitants de les altes muntanyes dels Andes per  soportar els mals d'altitud. L'espectacle conferència de Marc Caellas acaba sent una pedagògica visió d'un producte que, avui és un dels principals elements que permet enriquir la màfia, gràcies a la il·legalització del govern dels Estats Units (i posteriorment, d'0ccident en general). 

L'obra salta del realisme amb opinions dels que la cultiven o dels que les transporten, de país a país, dins del seu estómac (les conegudes com a mules) al deliri (la cocaïna pren forma de dona que canta tots els noms i sobrenoms amb els que se la coneix arreu). També hi ha una sessió de cuina, en què es demostra les diferents aplicacions de consum i s'aventura al perillós èxtasi. Si l'actor es mou en un realisme didàctic (amb tatuatge del déu Coca inclós a l'espatlla), l'actriu evoca més l'aire, el viatge i també la mort per diverses causes. Probablement, caldria concentrar o millorar els canals de vídeo que es projecten (com el que narra la rondalla que explica el naixement de la mata de la coca) i entendre que cal un ritme més accelerat per evitar els buits, de quadre a quadre. Probablement, la peça guanyarà agilitat a mesura que rodi més.

Trivial