El policía de las ratas

informació obra



Autoria:
Roberto Bolaño
Adaptació:
Àlex Rigola
Direcció:
Àlex Rigola
Intèrprets:
Joan Carreras, Andreu Benito
Companyia:
Heartbreak Hotel
Escenografia:
Max Glaenzel , Raquel Bonillo
Vestuari:
Berta Riera
Il·luminació:
August Viladomat
Ajudantia de direcció:
Jordi Puig "Kai"
Producció:
Teatre Lliure, Heartbreak Hotel, Participació del Teatro de la Abadía, Col·laboració de la Biennale di Venezia
Sinopsi:

La relació entre Àlex Rigola i l’obra de Roberto Bolaño és profunda i fructífera. Després de la celebrada adaptació de '2666', ens arriba ara aquest relat que es va gestar a la Schaubühne de Berlín i s'ha estrenat a La Biennale de Venècia.

'El policía de las ratas' de Roberto Bolaño és un thriller, una història detectivesca sobre la diferència i l’art. Un conte que ret homenatge, posa en qüestió i finalment supera en tensió dramàtica aquell relat curt de Kafka 'Josefina la cantant' o 'El poble dels ratolins'. En aquests moments, quan se’ns veu més com una massa controlada (amb la qual es comercia i que es manipula) que com a éssers humans, és quan més es necessita reclamar l’espai per a la brillantor individual i creativa de cadascú. No ser una simple comptabilitat per als poders polítics i econòmics. Allò que és “individual”, “rar” i “estrany” també ha d’existir juntament amb allò que és col·lectiu.


Crítica: El policía de las ratas

07/11/2013

El plaer que t'expliquin un conte

per Maite Guisado


Pocs artilugis escènics calen per relatar una bona història si es té un excel·lent text literari i la interpretació neta i viscuda de dos actors com Joan Carreras i Andreu Benito. A “El policía de las ratas”, un conte del llibre El gaucho insufrible de Roberto Bolaño Àlex Rigola no recorre a efectisme ni “modernitats” gratuïtes, en un escenari nu, pràcticament sense moviment, prenen valor la paraula i el treball actoral.

Pepe el Tira és el policia solitari, tenaç i idealista que encarna Joan Carreras i Andreu Benito dóna veu al ventall de personatges que completen la història. Un thriller, amb tots els seus ingredients, assassinats i investigacions policíaques. L'única cosa és que aquí els personatges són rates. Una faula que el que posa en evidència és que les rates, en principi, no es maten entre elles com fan els homes. I va més enllà: ens parla del valor de la diferència, de la particularitat de l'individu davant la massa. De l'art, doncs, de l'espai necessari per a l'art i l'artista, en una societat cada cop més uniforme, on sembla que l'únic aliment que li cal a la població és el que sadolla les necessitats mínimes de subsistència i com a màxim s'aspira a l'entreteniment, la banalitat que se'ns ven com a producte cultural.

Rigola torna al Teatre Lliure, que va dirigir durant 8 anys, amb aquesta peça estrenada l'agost a la Biennal de Teatre de Venècia, que dirigeix ell mateix, i que a partir del 29 de gener faran en castellà al Teatro de la Abadía de Madrid.