El policía de las ratas

Teatre

informació obra


Autoria:
Roberto Bolaño
Adaptació:
Àlex Rigola
Direcció:
Àlex Rigola
Intèrprets:
Joan Carreras, Andreu Benito
Companyia:
Heartbreak Hotel
Escenografia:
Max Glaenzel , Raquel Bonillo
Vestuari:
Berta Riera
Il·luminació:
August Viladomat
Ajudantia de direcció:
Jordi Puig "Kai"
Producció:
Teatre Lliure, Heartbreak Hotel, Participació del Teatro de la Abadía, Col·laboració de la Biennale di Venezia
Sinopsi:

La relació entre Àlex Rigola i l’obra de Roberto Bolaño és profunda i fructífera. Després de la celebrada adaptació de '2666', ens arriba ara aquest relat que es va gestar a la Schaubühne de Berlín i s'ha estrenat a La Biennale de Venècia.

'El policía de las ratas' de Roberto Bolaño és un thriller, una història detectivesca sobre la diferència i l’art. Un conte que ret homenatge, posa en qüestió i finalment supera en tensió dramàtica aquell relat curt de Kafka 'Josefina la cantant' o 'El poble dels ratolins'. En aquests moments, quan se’ns veu més com una massa controlada (amb la qual es comercia i que es manipula) que com a éssers humans, és quan més es necessita reclamar l’espai per a la brillantor individual i creativa de cadascú. No ser una simple comptabilitat per als poders polítics i econòmics. Allò que és “individual”, “rar” i “estrany” també ha d’existir juntament amb allò que és col·lectiu.


Crítica: El policía de las ratas

01/11/2013

Clavegueres banyat del blanc nuclear

per Jordi Bordes

Des d'un blanc nuclear es pot navegar al fons de les clavegueres. La capacitat de narrar de Roberto Bolaño és màgica. La de pujar-ho a escena d'Àlex Rigola, revela molt tacte i coneixement de la fusteria teatral. Joan Carreras i Andreu Benito desenvolupen un thriller sense quasi moure's de la cadira. No és lectura dramatitzada perquè els tres elements de l'escena són reveladors, aporten un pes específic a la trama, entre fàstic, patiment i fragilitat. Tot en la seva mesura, una veritable alquímia, escrita intuïtivament i que es presenta molt fresca, amb aire de narració de pub irlandès però sense els trumfos de la cervesa, les infidelitats i la divertida quotidianeïtat. És text que batega en estat pur. Carreras i Benito tensen la corda a l'extrem i transporten per aqusts passatges foscos, pudents i perillosos l'espectador de la mà. Aquest ha de vigilar de no deixar-se anar. Cada coma és un matís, un detall que pot ser clau per a la supervivència en aquest món de supervivència. Bolaño descriu una societat quasi apocalíptica. La bondat, el bé comú, l'art són una raresa que bo es té en compte. Hi ha el treball, el sacrifici, l'amenaça, el risc. I, com una serp cega, de tant en tant apareix un ésser anòmal que es capaç d'atemptar contra la seva pròpia espècie. És el preludi del final.  No us la perdeu!