El ràpid. Un sabater sense follets

Familiar

informació obra


Composició musical:
Pep Boada, Lluís Cartes
Intèrprets:
Pep Boada, Núria Oliver, Pepa Plana
Escenografia:
Martí Doy
Vestuari:
Paulette Sanmartín
Producció:
Companyia B, Festival Guant
Companyia:
Companyia B
Sinopsi:

Un sabater carregat de romanços explicarà històries que – si no són mentida – deuen ser veritat. La seva feina li permet fer volar coloms, i per això s’empatolla vivències que potser no li han passat mai...o potser sí.

Assegura que, fa temps, un ogre li va encarregar unes noves botes de Set Llegües sota l’amenaça de ser cruspit si no les feia en una setmana. Assegura que, precisament, aquella va ser la setmana de més feina de tota la seva vida: sa Majestat el Rei li va portar les 12 sabatetes de les seves 12 filletes, un pallasso li va demanar d’encongir les seves sabates i un gat molt ben calçat va voler unes botes noves. Li hagués agradat que els follets existissin per tenir ajuda, però això només passa als contes.

És clar que...si pensem que la vida és un conte...aleshores tot és possible, oi?

Recomanat a partir de 3 anys.

Crítica: El ràpid. Un sabater sense follets

06/11/2016

Sabates, sabatetes i sabatots...

per Andreu Sotorra

El conte «Sabates, sabatetes i sabatots», de Jordi Palet i Puig, publicat el 2015 a l'Editorial Parramon, és un àlbum interactiu que permet als petits lectors entrar dins de la història. Ara s'ha convertit en un espectacle teatral que combina la música en directe, la interpretació de la parella de titellaires i la presència d'una colla de titelles que personifiquen els personatges que abans només existien estàticament en les làmines de l'àlbum.

Amb una sèrie d'elements que els petits espectadors poden reconèixer de seguida, el sabater protagonista passa del món real al món fantàstic quan es presenten al seu obrador una sèrie de personatges (titelles de Martí Doy) que es relacionen amb alguns dels contes populars més coneguts: una sabata de vidre, unes botes de set llegües, els sabatots d'un ogre perillós, unes sabates fetes malbé de les filles ballarines del rei, les sabatotes d'un clown...

Des de la Ventafocs al Gat amb botes, cadascun d'aquests personatges crea una situació que, durant tot l'espectacle, a vegades es resol amb peces de música, a vegades amb un breu diàleg, a vegades amb una trapelleria com quan l'ogre perillós es transforma per art de màgia en una sèrie d'altres bèsties fins que apareix la parella que el gat (amb botes) fa temps que espera: una gata la mar de presumida que, si no fos pels bigotis, podria ser una mena de Madonna, en la seva joventut, o una Lady Gaga abans que fos famosa i en realitat es digués com es deia: Stefani Joanne Angelina Germanotta. (...)