El rei borni

Teatre

informació obra


Estrenada a la Sala Flyhard de Barcelona ha fet temporada, amb èxit, al Teatro Lara de Madrid.
Autoria:
Marc Crehuet
Direcció:
Marc Crehuet
Intèrprets:
Xesc Cabot, Miki Esparbé, Alain Hernández, Ruth Llopis, Betsy Túrnez
Escenografia:
Pablo Sánchez
Vestuari:
Mar Muñoz, Mar Guixé
Il·luminació:
Xavi Gardés
So:
Xavi Gardés
Coreografia:
Tuixén Benet
Caracterització:
Cristina Pellisé
Producció:
FlyHard Produccions S.L., Moiré Films
Sinopsi:

El David és un policia antiavalots que ha buidat l'ull a un manifestant amb una pilota de goma. La casualitat provoca que aquest manifestant, l'Ignasi, aparegui una nit a sopar a casa seva. Així comença una comèdia àcida sobre la fragilitat de les conviccions, la naturalesa dels rols socials i la recerca de la veritat.

En la incertesa de la vida intentem trobar respostes i donar sentit a les coses, donant pals de cec en un món caòtic, l'ordre profund del qual se'ns escapa... I només el borni, en aquesta terra de cecs, pot veure-hi una mica més clar i convertir-se en el rei.

Crítica: El rei borni

14/02/2014

Un bon pessic

per Núria Cañamares

No preguntis, que rebràs. Dues amigues que fa temps que no es veuen es retroben per sopar amb les seves parelles. “Què t’ha passat a l’ull?”, pregunta un. “Un antiavalot me’l va rebentar”, respon l’altre. La casualitat vol que l’amfitrió sigui precisament el policia que li va buidar l’ull amb una pilota de goma i el que havia de ser un sopar per entaular noves relacions desemboca en un sacseig integral de les seves vides.

El desencadenant d’‘El rei borni’ és un fet d’actualitat, però l’espectacle es va escriure abans de la vaga general del 14 de novembre de 2012 en què Ester Quintana va perdre un ull, un cas que va originar un dens debat sobre l’eliminació d’aquest tipus de munició que, finalment, serà substituïda. Però aquest no és l’únic tema que Marc Crehuet fa pujar a l’escenari. També hi desfilen qüestions com ara el grau de legalitat de reprimir aldarulls fent ús de la violència, si el dret de manifestació autoritza el ‘tot s’hi val’, la recurrent crisi, l’atur i la immigració, les diferències socials...

Amb elevades dosis de cinisme, humor negre i poca-solta, eufemismes i força candidesa, Crehuet dibuixa un conflicte de valors i reparteix bufetades a tort i a dret, tot i que, això sí, els polítics i les forces de seguretat s’enduen la palma.

L’argument és bo, però pel que fa a les rèpliques i reaccions donaria per estripar molt més. Contribueix a aquesta sensació la interpretació dels actors que, tret de la d’Alain Hernández (l’antiavalot) que broda el personatge –per cert, bastant similar al que ens té acostumats amb el paper de Tito a La Riera de TV3–, fluixeja una mica en la resta del repartiment per manca d’ímpetu i fluïdesa. També es podria posar en entredit el rol del polític, que durant bona part de la funció és, més aviat, un secundari “funcional”, és a dir, permet representar un sistema que va per lliure i saltar de seqüències amb tranquil·litat.

Per últim, aplaudir la moral de la comèdia, que fa obrir els ulls i activar el cap davant moltes preguntes i poques respostes. El desenllaç, molt ben resolt, remata el missatge i, també, dóna un pessic als espectadors. N’hi ha per tothom!