El show del espectador

Teatre | Dansa

informació obra


Coreografia:
col·laboració dels ballarins
Intèrprets:
Henrique de Souza, Marina Scotto, Thiago Luiz Almeida, Sergio Nguema, Iñar Sastre
Composició musical:
Iñar Sastre
Text:
Col·lectiu
Companyia:
Brincadeira
Direcció:
Edison Aguilar
Sinopsi:

Un espectacle dins d’un altre espectacle. Una coctelera de llenguatges parlats, cantats i ballats. Peça de dansa-teatre de carrer amb música en directe que reflexiona sobre la posició que pren l’espectador en una representació artística, partint del prejudici inconscient fins arribar a la crítica conscient.

Crítica: El show del espectador

21/10/2015

Dansa contemporània per a tots els públics

per Iolanda G. Madariaga

La proposta de la companyia Ertza s’inscriu en els cànons de la dansa contemporània però va molt més enllà. Tres ballarins i un músic desenvolupen tot un programa que inclou solos, trios i duets executats amb precisió i gràcia. Compten amb un vestuari “adequat” als seus interessos: des del més cridaner –la quasi nuesa del cossos amb el rostre cobert per una màscara- fins al vestuari “de carrer” i una selecció musical de diversos estils que barreja l’execució en directe amb la música gravada. El què diferencia aquesta proposta de moltes d’altres de similar nivell coreogràfic és la introducció d’una veu –al inici, aparentment en off- que hom aconsegueix identificar ràpidament com la veu d’un espectador; una veu amplificada que ens arriba a través dels altaveus. L’espectador en qüestió fa allò que, si bé en una funció de teatre a l’ús ens molestaria, aquí ens diverteix i, fins i tot, ens serveix de guia per endinsar-nos en l’espectacle: comenta en veu alta (perfectament amplificada) el què li passa pel cap! Aviat ens adonem que la figura de “l’espontani espectador” ve a ser el personatge fonamental de l’espectacle. Un personatge que s’apropa a l’espectacle amb moltes reticències i un bon grapat de prejudicis que va posant de manifest de forma tan desenfadada i com irònica generant una bona dosi de simpatia. Malgrat el seu registre col·loquial, l’endevinem posseïdor d’un bagatge cultural prou significatiu. A poc a poc, va abandonat l’escepticisme primer i es va endinsant en l’espectacle, en fer-ho, va convidant al públic a acompanyar-lo fins rendir-lo davant la passió i l’alegria que vessen els seus companys a l’escenari. Tota una experiència d’apropament de la dansa contemporània al gran públic.